dimarts, 26 de maig del 2009

ADÉU A LES LLIBRERIES (1). DES DE NOVA YORK

Poques coses hi ha més agradables que passejar sense rumb, sorprendre's a cada nova cantonada, deixar-se atrapar pels atractius inesperats d'una ciutat, en comptes d'intentar atrapar-los armat de plànols i guies turístiques. És el que els francesos diuen flâner, un verb de no fàcil traducció al català i que exigeix practicar-lo per a entendre'l plenament. I poques coses més agradables que visitar llibreries per a, a més del goig que suposa fullejar les novetats exposades en les taules o escodrinyar en les prestatgeries, si és que t'agraden els llibres, penetrar en els gustos i els interessos de les gents que habiten la ciutat.
Les llibreries, però, estan patint pertot arreu una doble transformació. Cada vegada n'hi ha menys i les que sobreviuen o les que s'obrin de nou, són totes cada vegada més paregudes. Les llibreries petites i mitjanes, les llibreries de llibreter, aquelles que asseguraven la biodiversitat de la cultura i el pensament, estan desapareixent, i el seu lloc està sent ocupat per les grans superfícies, interessades només en dos tipus de llibre: els textos escolars i els best sellers, és a dir, els que són negoci. Poden dedicar un bon espai a piles i piles d'un mateix títol, perquè la seua venda assegura una bona rendibilitat per metre quadrat, i en canvi no dedicar ni un centímetre o dos de visibilitat al llom d'un llibre d'assaig, d'un llibre acadèmic, d'un llibre de fons, perquè la seua venda és més incerta o irregular, esporàdica. I l’interès primer del bon mercader és fer caixa tots els dies.
Amb els llibres universitaris, com amb molts altres bons llibres, pot passar i passa com amb moltes pel·lícules, que ni tan sols arriben a estrenar-se; ni tan sols arriben a les pantalles perquè als propietaris de les sales de cine no els interessen: perdrien diners si les exhibissen en comptes de programar la pel·lícula nord-americana de torn, de rendibilitat assegurada, encara que siga dolenta i de consum i oblit immediats.
Les llibreries s'estan omplint també d'això, de llibres de consum i oblit immediats. De llibres prescindibles, sense interès. I això no sols passa en les grans superfícies, sinó també en les seccions de llibres vinculades a cadenes o establiments comercials, com El Corte Inglés, la Fnac o la Casa del Llibre, que és on cada vegada més la gent sol comprar els llibres. Cada dia s'assemblen més. Cada dia les seccions i els llibres que tenen exposats són els mateixos. Per a mal, naturalment. En la Fnac ja fa temps que els llibres d'assaig i de ciències socials en general han quedat reduïts a la mínima expressió. Ara els ha tocat el torn també als llibres d'història i d'humanitats, que han perdut espai considerablement i, per tant, en la lògica mercantil dels mercaders de llibres, prestigi i interès. Fins i tot els llibreters --encara que seria millor dir-ne els dependents de la llibreria o l'estrateg comercial que s'encarrega de la seua distribució en taules i prestatges-- fan trampa i et colen entre els llibres d'història novel·les històriques, gasòfies sobre els templers i els croats, patracols esotèrics i fraus colossals com les obres de César Vidal i Federico Jiménez Losantos.
El retrocés espacial dels llibres d'història ha sigut ocupat immediatament pels manuals d'autoajuda, les guies de viatge i les obres sobre espiritualitat i misteris, inclosos els religiosos. És el signe del nostre temps. Almenys a Madrid, Barcelona, València o Sevilla, on les llibreries tradicionals, petites, tanquen, i les seccions de llibres dels grans magatzems redueixen les seues pretensions a la comercialitat i la irracionalitat més absolutes. Irracionalitat, perquè no se m'ocorre un altre nom de secció per a tots aquests llibres d'esoterisme, espiritualitat i autoajuda que ara triomfen i ocupen els estants on abans s'apinyaven els llibres de pensament, cultura i bona literatura.
No és del tot el cas de Nova York. També als Estats Units i en els països anglosaxons en general s'ha produït el fenomen de concentració i simplificació del mapa de llibreries. Costen de trobar, però encara hi ha llibreries petites, mitjanes, especialitzades o generalistes. Però el mapa apareix dominat ja per les grans cadenes (com Barnes and Nobles, igual que Waterstones i Borders a Anglaterra), que repeteixen el mateix model, i, per tant, la mateixa oferta, per totes les sucursals que tenen obertes per tota la ciutat. No hi ha sorpreses, no hi ha emoció. Entres en una nova llibreria i saps que vas a trobar-te el mateix que acabes de veure en l'anterior. I a més, en el paquet, poques coses que valguen la pena. Potser, de tant en tant, alguna bona novel·la o algun bon assaig, sobretot de política o economia, mig ocults entre l'oferta aclaparadora de llibres intranscendents, que seran ràpidament oblidats quan una nova remesa de llibres igualment prescindibles vinga a substituir-los. Amb una sola excepció: les obres d'economia.
En la llibreria de Barnes and Nobes que tinc més a mà, prop del Rockefeller Center --i on entre, mentre fora, davant de la seu de la cadena de televisió NBC un petit grup de manifestants vocifera contra la influència esquerrana en els mitjans de comunicació--, les seccions d'història i de ciències socials són tan pobres i decebedores com a tot arreu. Res de bo, res d’interès, amb alguna honorable i aïllada excepció. I a més, has d'anar a buscar-los al soterrani, en una ubicació recòndita i humiliant. Bé, no és per res, però els títols d'història, humanitats i ciències socials representen entre els dos terços i les tres quartes parts de la producció anual --i del fons-- de les editorials universitàries espanyoles. També de les university presses nord-americanes, el títols de les quals tampoc estan presents en les llibreries de les grans cadenes. Les editorials universitàries, que publiquen molt i molt bé, no venen els seus llibres en aquesta mena de llibreries. El que significa que hi ha d'altres canals de distribució i venda.
Però el que m'interessa destacar ací, per a tancar aquesta primera nota prèvia a la inauguració de la BEA d'enguany, és la insòlita presència dels llibres d'economia en una llibreria comercial com Barnes and Noble. Insòlita per la gran quantitat i diversitat de títols --d'economia en general, de management, d’investment, de bussiness, d'empresa...- i pel seu emplaçament en un lloc d'honor com és la planta baixa de l'establiment, només entrar. Lògicament aquest lloc de preferència i aquesta profusió de títols només s'expliquen si els llibres d'economia es venen molt, I és que sembla que les anàlisis, tesis i profecies dels economistes susciten entre els lectors nord-americans un interès semblant al que susciten les obres d'espiritualitat, esoterisme i autoajuda entre els lectors espanyols. Ben mirat, i encara que algú podria argüir que l'economia no deixa de ser també una matèria esotèrica, els lectors nord-americans, en contra dels tòpics que els presenten com quasi analfabets, despreocupats intel·lectualment i menys curiosos culturalment que els europeus, no sols es preocupen més pels problemes reals i contemporanis --la meitat dels llibres d'economia tracten de la crisi de 2008, les seues causes, les seues conseqüències, les seues possibles solucions, les seues analogies amb la de 1929--, sinó que busquen explicacions racionals. Els lectors espanyols, si jutgem per les seccions i els títols que triomfen en les llibreries, semblen més preocupats pels misteris irracionals i per com autoajudar-se un mateix (no importa si molts dels autors d'aquests llibres són nord-americans, com aquell espavilat que s'ha fet ric preguntant a tot el món qui s'ha emportat el seu formatge).
Antoni Furió

dilluns, 25 de maig del 2009

L’home que té el món dins del cap

Un llibre de converses amb Joan Francesc Mira repassa la vida, les inquietuds i el llegat de l’intel·lectual valencià viu més destacat.
El personatge hi exposa els seus punt de vista sobre assumptes diversos: l’antropologia, la literatura, la política o el valencianisme.

LA VIDA, EL TEMPS, EL MÓN

Autor: PERE ANTONI PONS
Editorial: PUV - Pàgines: 378
«Joan F. Mira, de gran rellevància dins el món de la literatura i la cultura catalanes per l’envergadura de la seua obra literària i intel·lectual durant quaranta anys, conversa al llarg de sis dies amb el periodista i escriptor Pere Antoni Pons. El resultat és un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix».


Que Joan Francesc Mira és el nostre intel·lectual viu més sòlid no hi ha dubte. La seua formació és impressionant; ha tocat tots els pals i sense quedar-se en la superfície; presenta una producció assagística i literària impagable; i, paral·lelament, ha demostrat un compromís nacional i polític insubornable.
Compendiar una vida tan intensa no és fàcil però l’escriptor i periodista Pere Antoni Pons ho ha aconseguit després de tancar-se amb Mira en casa d’aquest últim durant sis dies, en què ha enregistrat una trentena d’hores de conversa. El llibre, que no té una pretensió biogràfica, aconsegueix atrapar qualsevol lector amb un mínim d’inquietuds valencianistes o, simplement, aquell qui presente un mínim de curiositat.
Aquest és un mèrit compartit entre Mira, que en cada resposta ens proporciona una lliçó magistral, ponderada i argumentada, i Pons, pel seu impecable paper de conductor i per la brillant idea d’haver concebut un projecte com aquest.
Els temes tractats són diversos però no dispars. Les preguntes i les respostes s’enllacen amb naturalitat sense trair el guió ni l’agilitat del diàleg. En l’extensa entrevista, Mira es despulla intel·lectualment i ens mostra amb un cert propòsit didàctic la bastida del seu pensament.
Aquest llibre és un conjunt de molts llibres, tants com Mires hi ha. Sense cap indici de fatiga davant la tossuda realitat —especialment la valenciana— i amb l’honradesa del savi, Mira ens ofereix alguns fragments com els que ara apuntem sense cap propòsit de resum:

Roma «Roma, per a mi, és una segona pàtria. Jo sóc romà!»

Lluís Aracil «És l’únic autèntic geni que jo he conegut en la vida». «Potser és el persona que jo he conegut que ha tingut, no sé si més coneixements, però sí més vastitud de lectures retingudes.»

Marxisme «Mai no m’hauria sentit còmode en un partit com el PSAN, que es definia marxistalenisnista. Des de sempre vaig tindre ben clar, i no era l’únic, que els principis clarament democràtics havien de ser irrenunciables.»

L’«últim» Fuster «El Fuster dels 60 era un home actiu, esperançat, que ajudava i estimulava la gent en tot el que podia... No com després, en els anys 80, que ja passava de tot, la qual cosa personalment no em feia tanta gràcia.» «[Va expressar] un excés de complaença i d’aprovació enfront del partit socialista, governant en aquell moment. Quan, l’any 82, el PSOE va arribar al poder tant a València com a Madrid, Fuster, que els havia criticat moltíssim, va canviar d’actitud.»

Pancatalanisme «Quan vaig arribar a la conclusió que les bases per a una identificació política total amb Catalunya ja a penes no existien i que era molt difícil o improbable que una majoria, o una part significativa i decisiva de la societat valenciana poguera assumir mai aquells postulats, doncs vaig pensar que en alguna cosa em devia haver equivocat.» «Vaig demanar [a un dirigent pancatalanista] si no veia que per cada catalanista que fabricaven o guanyaven, fabricaven deu nous anticatalanistes.»

Llengua i identitat «El nostre element d’identitat més insubstituïble i fonamental, no l’únic, però sí el més important, és la llengua. Les altres coses són complementàries.»

Valencianisme polític «Jo tinc la impressió d’haver militat sempre en el mateix partit. » «Un nacionalisme sense unes elits polítiques, intel·lectuals, socials i econòmiques, no té manera de prosperar i consolidar-se, o és extremadament difícil.»

Lectura «A banda del català, jo llegesc habitualment en espanyol, en italià, en francés, en anglés, i també en portugués i una mica en alemany, a més de fer visites regulars als grecs i als llatins.»

Educació «Hi ha hagut una devaluació total de la importància dels continguts: s’ha insistit tant en els mètodes d’aprenentatge, que s’ha deixat de banda la substància.»

Els Borja «Si, en comptes de ser de Xàtiva, els Borja hagueren estat d’Àvila, la història oficial espanyola parlaria de ‘nuestros Papas del Renacimiento que enaltecieron nuestra cultura en Roma’ i coses així.»

Premis literaris «Als premis literaris s’hi presenta molta gent que té la mateixa qualitat que jo tindria si em presentara a un premi de piano tocant el Happy Birthday to you amb un sol dit». «Em vaig presentar al Sant Jordi amb Viatge al final del fred [...] També vaig quedar finalista, i li varen donar el premi a un xicot de disset anys per fer la gràcia de premiar un adolescent de qui després no se n’ha sabut mai més res».

Crítics «Si estic convençut que una cosa està ben feta, i rep un crítica negativa, pensaré que aquell crític és un inepte.» «Els pocs que fan crítica a la literatura catalana, i que, quan creuen que una cosa és dolenta ho diuen sense manies, són odiats i mal vistos, no diré noms.»

La «Divina Comèdia» «Per a mi el number one és el Dante. Perquè això de la Divina Comèdia és una cosa molt increïble, et deixa acollonit.»

El pare Batllori «El pare Batllori, més dues o tres persones més que he conegut en la vida, pertanyen a la quasi extinta, o extinta totalment, categoria dels savis.»

Eliseu Climent «És un personatge prodigiós. No solament perquè té la capacitat d’inventar coses, sinó perquè després les porta a la pràctica».

Article d'Enric Orts publicat a El punt, del 24 al 30 de maig del 2009

dijous, 14 de maig del 2009

Presentació a Barcelona


Dijous, 21 de maig
19,00 h
La Central del Raval
C/ Elisabets, 6
Barcelona




Presentació del llibre:

Al vent, Crònica d’una nova cançó

Hi intervindran :
Raimon, cantautor
Carles Gámez, autor del llibre
Stefano M. Cingolani, Publicacions de la Universitat de València


Bob Dylan, Georges Brassens, Elvis Presley, The Platters, Domenico Modugno, The Beatles, Françoise Hardy, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Chico Buarque, Augusto Algueró, Marisol, Adriano Celentano, Pi de la Serra, Jacques Brel, Los Brincos, Mina, Pau Riba, Guillermina Motta, Sisa, Léo Ferré, Ovidi Montllor, Pete Seeger són alguns dels noms que es troben en aquesta crònica musical i cultural sobre uns anys en què la música popular va fer la seua revolució. La irrupció de la figura de Raimon i la cançó Al vent és el tret de sortida per al naixement d'una nova cançó entre nosaltres. La cançó Al vent es transforma en himne per a tota una generació que per primera vegada proclamava la seua independència i rebel·lia. Una societat en transformació que tindrà en la música popular un dels seus motors de canvi i alliberament.



dilluns, 4 de maig del 2009

Èxit de la Universitat a la Fira del Llibre de València

Més de 600 persones han assistit als actes programats per la Universitat de València a la Fira del Llibre d’enguany. L’acte que més públic congregà va ser la conferència que, organitzada conjuntament per l’organització de la Fira de Llibre i la Universitat, va pronunciar la biòloga Lynn Margulis el dia 23 d’abril.

Al voltant d’un centenar de persones van assistir a les presentacions de les novetats publicades amb motiu de la commemoració de l’any Darwin on participaren Jesús Català, responsable de la revisió científica de la biografía escrita per Janet Browne, Martí Domínguez, editor de l’Autobiografia, Fernando González, autor de L’evolució: de Darwin al genoma i Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia Molecular; i de les novetats sobre franquisme, on es presentaren El exilio de los marinos republicanos de Victoria Fernández, Zonas de libertad de Sergio Rodríguez i València, capital cultural de la República editat per Josep Lluís Barona, Javier Navarro i Manuel Aznar.

Cinc presentacions més van completar el programa d’actes programats per Publicacions de la Universitat de València per a la 40 Fira del Llibre de València i amb les que es va sobrepassar la quantitat de 600 persones: presentació de les novetats de la col·lecció Sin Fronteras, La misión etnogràfica y lingüística Dakar-Djibouti y el Fantasma de África, les novetats publicades amb motiu de la commemoració de l’expulsió dels moriscos, les novetats institucionals i la col·lecció Javier Coy d’Estudis Nord-Americans. Totes elles amb una ampla acceptació per part del públic.