Les editorials universitàries van vendre un 38% més que en 2008, en la Fira del Llibre de Madrid.

Lo que hacen los mejores profesores universitarios (PUV), el llibre universitari més venut en aquesta cita.

En la Fira del Llibre de Madrid 2009, les editorials universitàries espanyoles van vendre llibres per valor de 7.836 euros, un 38% més que en l'any 2008, que van facturar 5.685 euros. La Universitat de València, seguida del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salamanca han estat les editorials que més han facturat, seguides de l'Institut d'Estudis Altoaragonesos i les Universitats de La Rioja, Lleida, Castella-la Manxa, Alacant i Alcalá.

Les 50 editorials que han exposat les seues novetats durant aquesta Fira en les dues casetes de la UNE han realitzat vendes.
Els llibres més venuts en aquesta cita han estat els següents:

1. Bain, Ken, Lo que hacen los mejores profesores universitarios, Publicacions de la Universitat de València.
2. Amengual Colom, Antoni, Hablando de física a la salida del cine, Universitat de les Illes Balears.
3. VV.AA., Andalucía en la historia, n.º 24, Centro de Estudios Andaluces.
4. Margulis, Lynn, Los inicios de la vida, Publicacions de la Universitat de València.
5. Browne, Janet, Charles Darwin, el poder del lugar, Publicacions de la Universitat de València.
6. Orzeszek, Agata, Viajes con Ryszard Kapuscinski, Universitat Autònoma de Barcelona.
7. J. Recasens y J. A. Conesa, Malas hierbas en plántula. Guía de identificación., Universitat de Lleida.
8. Sender, Ramón J., Los cinco libros de Ariadna, Instituto de Estudios Altoaragoneses.
9. Pérez Millán y Juan Antonio, Cien médicos en el cine de ayer y de hoy, Universidad de Salamanca.
10. Salinero Cascante, M.ª Jesús (coord.), En torno a Julio Verne, Universidad de La Rioja.

LES UNIVERSITATS S’ESTAN CONVERTINT EN ESCOLES. Una crítica al procés de Bolonya

Des dels seus inicis, el procés de Bolonya ha estat acollit amb fortes crítiques a les universitats alemanyes. En octubre de 2008, el teòleg Marius Reiser va dimitir de la seua càtedra en protesta contra les reformes.

L’objectiu del procés de Bolonya és crear un Espai Europeu d’Educació Superior i, mentrestant, s’han estat introduint els títols de grau i de postgrau a les universitats alemanyes. Però no està tan clar com veu els nous graus el mercat de treball internacional. Tot i així, els qui voldrien mantenir l’ideal d’universitat de Humbdolt –és a dir, un lloc on l’ensenyament i la recerca estiguen vinculats estretament– i rebutgen amb vehemència tractar l’ensenyament universitari com si fos una escola, es neguen a quedar-se callats.

En octubre de 2008, el teòleg Marius Reiser, catedràtic des de 1991 a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia, dimití de la seua càtedra en protesta contra els canvis a les universitats. Amb efectes de l’1 d’abril de 2009, ha dimitit com a funcionari de l’administració pública.

Senyor Reiser, quina és en la seua opinió la funció de la universitat?
Les universitats representen el cim del sistema educatiu. En aquest sentit, haurien de proporcionar el nivell més alt d’educació. Més encara, haurien d’encaminar els estudiants cap a la ciència i la recerca. Naturalment, no tots els estudiants poden ser investigadors. Tot i així, almenys és possible ensenyar-los a tots la diferència entre coneixement escolar i treball acadèmic.

Quines són les seues principals crítiques al procés de Bolonya?
Que precisament desdibuixa aquesta distinció. Com es pot llegir a tot arreu, el procés de Bolonya se centra totalment en la impartició de coneixements, en donar als estudiants un coneixement bàsic i una visió general sobre un tema. Tot està enfocat cara a la formació pro­fessional, amb les universitats limitades a proporcionar als estudiants els conei­xe­ments que més tard necessitaran en els seus llocs de treball.

Però no és bo això?
En els cursos de formació del professorat en particular, la transmissió de coneixements ha estat sempre un objectiu secundari de l’educació universitària. L’objectiu principal, per contra, era introduir els estu­diants en el treball científic i acadèmic i desenvolupar la seua pròpia personalitat, incloent-hi la capacitat de pensar i treballar de manera independent. No es tractava de proporcionar un coneixement planer i general. Els estudiants aprenien, per exemple, com resoldre proble­mes ells mateixos i com adquireixen els investigadors nous coneixe­ments.

Les reformes pretenen aconseguir un grau d’estandardització que portarà, a la llarga, a una mobilitat més general. No és això un bon objectiu, en la seua opinió?
No crec que hi haja ningú que realment vulga l’estandardització. El que volem, em sembla a mi, és un paisatge universitari divers en el qual cada disciplina és un tant diferent en cada universitat, depenent dels professors que hi treballen i d’on posen el seu èmfasi particular.
La mobilitat no té res a veure amb aquesta estandardització, a menys que l’objectiu siga realment fer que totes les universitats siguen exac­tament iguals, dotades amb el mateix equipament i havent d’ensenyar els mateixos continguts. Si fos així, els professors ja no serien necessaris: al capdavall, els estudiants dels cursos superiors són perfectament capaços de llegir en veu alta els llibres de text.

S’ha aconseguit més mobilitat?
Al contrari. A tots els efectes, els estudiants de grau ja no poden canviar d’una universitat a una altra abans de graduar-se. I això és perquè el pla d’estudis és tan rígid i està tan regulat que la mobilitat ja no és viable. El contingut i la presentació precisos dels mòduls no deixen de ser, després de tot, diferents a cada universitat, però els estudiants no poden permetre’s perdre un semestre per canviar d’universitat.

En altres paraules, vostè creu que hi ha prou estandardització per a destruir la diversitat però no suficient per facilitat la mobilitat dels estudiants. No veu res de positiu en la reforma?
No, no hi veig res de positiu. La gent continua dient que fins ara hem tingut massa llibertat en molts temes, i que els estudiants tenien problemes per a trobar el seu camí. Segurament és veritat que l’antic sistema necessitava una reforma, i que s’hauria d’haver seguit un enfocament més estructurat en alguns temes. Per exemple, hauria estat raonable introduir un examen intermedi per als estudiants que volguessen fer cursos de grau en formació del professorat. Aquestes reformes necessàries, però, s’haurien pogut fer fàcilment en l’antic sistema.

Quines seran les conseqüències a llarg terme de la reforma per a les universitats?
A llarg terme, convertirà les universitats en escoles. I com que tot el que realment necessita una escola és un assortiment de llibres de text, difícilment s’usaran en el futur les biblioteques universitàries. Hi trobaràs encara alguna persona rara que estiga prou boja per a seguir fent recerca, però la majoria dels estudiants ja no tindran temps.


Entrevista feta per Dagmar Giersberg, periodista freelance de Bonn. Traducció a l’anglès de Chris Cave.

Copyright: Goethe-Institut e. V., Online-Redaktion, juny 2009.

Presentacions Juny 2009

Jaume I a través de la història

Antoni Furió, director de PUVJaume I fou rei, sant, heroi providencial, legislador, pare de la pàtria i fins i tot precedent de les idees progressistes o reaccionàries dels segles XIX i XX. La figura del gran monarca es presenta en aquesta obra, des de totes les perspectives possibles, en un viatge fascinant cap al passat que ens permet seguir la construcció del mite més vigorós de l’imaginari històric dels valencians.

Dimecres, 17 de juny. 19,30 h
Col·legi Major Rector Peset
Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4 - València

Hi intervindran
Teresa Canet, professora d’Història Moderna de la UV
Paulino Iradiel, catedràtic d’Història Medieval de la UV
Ernest Blenguer, autor del llibre


Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana

Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se’ns vol classificar sempre com a membres d’un grup? Qüestions com aquestes constitueixen per a l’autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió i mostrar el caràcter de la nostra època.

Dijous, 18 de juny. 19,30 h
Llibreria La Central del Raval
C/ Elisabets, 6 - Barcelona

Hi intervindran
Enric Sòria, escriptor
Tobies Grimaltos, autor del llibre
Stefano M. Cingolani, Publicacions de la Universitat de València


Las alas de España. Iberia, líneas aéreas (1940-2005)

La història espanyola de la segona meitat del segle XX està marcada en els transports aeris per l'existència i l'activitat de l'aerolínia espanyola per antonomàsia, Iberia. Aquest llibre constitueix la primera història empresarial d'Iberia, des de la utilització com un instrument del règim franquista en la seua política de relacions internacionals fins a la privatització del capital de les companyies aèries de titularitat pública.


Dijous, 18 de juny. 19,30 h
Club INFORMACIÓN
Avda. Doctor Rico, 17 - Alacant

Hi intervindran
Victor Morlán, secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures del Ministeri de Foment
Roque Moreno, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant
Gabriel Tortella, catedràtic emèrit de la Universidad de Alcalá i Premi Rei Joan Carles d’Economia
Javier Vidal, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat d’Alacant i autor del llibre

Héroes alfabéticos, Premi de la Crítica Literària Valenciana

El professor d’Història Contemporània de la Universitat de València, Justo Serna, guanya el Premi de la Crítica Literària Valenciana en la modalitat d’assaig, amb el llibre Héroes alfabéticos, editat per Publicacions de la Universitat de València.
Així mateix, els escriptors Honorato Boscá i Vicente Gallego han estat els guanyadors de narrativa i poesia, respectivament, de la XIX edició dels Premis de la Crítica Literària Valenciana.
Fonts de l’Associació Valenciana d’Escriptors i Crítics Literaris (CLAVE), organitzadora del certamen, van anunciar els premiats en un comunicat del jurat, que es va reunir ahir a la localitat valenciana de Quart de Poblet.
Els Premis de la Crítica es concedeixen a les millors obres escrites per un autor valencià i publicades durant l’any anterior, en aquest cas 2008.
El jurat d’assaig i altres gèneres ha acordat premiar l’obra de Justo Serna, pel seu tractament nou dels arquetips literaris, les seues referències intertextuals i el seu personal punt de vista expressat en to divulgatiu.

Els personatges literaris ens ajuden a pensar en els altres. Són els nostres herois alfabètics: per delegació ens mostren què desitgem o què temem. Amb ells vivim i fins i tot parlem: formen una populosa demografia de tipus admirables o roïns amb els quals vam tractar. Aquest llibre comença amb els Adúlters de novel·la i acaba amb els Vampirs de conte: de Bovary a Dràcula. Els capítols són assaigs ordenats alfabèticament: una crònica personal, la de l’historiador que llegeix certes novel·les com documents culturals. Sens dubte es tracta d’un elenc subjectiu, encara que no arbitrari: també passen per ací els Espies, els Licàntrops, els Monstres, etc. Viuen en algunes de les novel·les que més ens han commocionat, aquelles que expressen un context al mateix temps que el depassen. Aquest fet els converteix en matèria d’història cultural, però també en objecte de gaudi.