dimecres, 9 de març del 2011

Vetllada musical i literària

A propòsit de la presentació del llibre:


Sangre Azul
Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory

Divendres, 11 de març, 19.30 h

Bibliocafé · C/ Amadeo de Saboya, 17 · Valencia

Amb l’actuació d’Eva Dénia i Carles Carrasco que acompanyaran a l’autor.


divendres, 4 de març del 2011

NOVETAT «L’ofici de raonar»



L’ofici de raonar
Societat, economia, política, valencianisme

Vicent Soler
2011 · 978-84-370-8012-3 ·
20€

Aquest llibre recull un conjunt ampli d’articles i textos publicats per Vicent Soler −generalment a la premsa (diaris Levante-EMV i El País, revistes com El Temps i Saó, etc.)− al llarg dels darrers catorze anys, en els quals la societat valenciana ha viscut un període peculiar d’expansió econòmica amb data de caducitat, de grans projectes avui en crisi, d’hegemonia de la dreta, de convulsions judicials derivades de la corrupció i d’ajornament sistemàtic de la solució dels problemes reals.

L’ofici de raonar tracta d’allò que tan bé s’adiu amb la meua doble condició de professor d’universitat i de ciutadà amb vocació pública: raonar, enraonar. Fer-me entendre des de la conversa pacífica i argumentativa per tal de canviar un entorn social que m’estime, però que m’agradaria millor.
Vicent Soler

Aquests articles recullen dues de les motivacions personals més imperioses de Vicent Soler: el desig de divulgar el seu pensament socioeconòmic i, alhora, l’esperança que aquest servesca per a fer progressar el seu país.
Martí Domínguez

Vicent Soler (Rocafort, 1949) és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de València. Des dels anys de la clandestinitat antifranquista ha estat un actor polític destacat a les files del socialisme valencià. Ha estat conseller d’Administració Pública de la Generalitat Valenciana, vicepresident de les Corts Valencianes i regidor de l’Ajuntament de València. És col·laborador habitual de premsa i autor d’un gran nombre de treballs acadèmics. Altres obres: Evolución de la economía valenciana 1878-1978, Guerra i expansió industrial: País Valencià, 1914-1923, «Estudi introductori» a la nova edició de La via valenciana d’Ernest Lluch. A hores d’ara és president de la Fundació Ernest Lluch (Secció Valenciana).

dimecres, 23 de febrer del 2011

Una victoria defensiva

Un libro relata la importancia de la suma de combates por el control de Valencia en el devenir de la Guerra Civil

Quizás porque no haya alcanzado el renombre de batallas como Belchite, el Ebro, Madrid, Guadalajara o Jarama. Porque se luchara a lo largo de un disperso frente de más de 150 kilómetros o porque no tomaran parte en ella mitos de la iconografía republicana como El Campesino, Líster o Modesto, la batalla por Valencia no ha ocupado un lugar destacado en la historiografía de la Guerra Civil.

Sin embargo, a lo largo de un centenar de días, entre principios de abril y el 25 de julio de 1938 se sucedieron una serie de intensos combates por el control de Valencia que influyeron de forma determinante en la moral de las tropas republicanas y en el transcurso de la contienda en un momento en el que resistir -para la República- podía ser sinónimo de victoria si la guerra contra el fascismo daba el salto a todo el continente, como finalmente sucedería en septiembre de 1939.

Edelmir Galdón destaca estos aspectos en su obra La Batalla por Valencia, una victoria defensiva. El libro supone una aportación novedosa a la literatura relacionada con la Guerra Civil no solo por reivindicar la importancia de los combates que se sucedieron por la conquista de la ciudad. También porque Galdón se ha aproximado al tema desde lo que se podría definir como la curiosidad del excursionista. "Hago muchas excursiones y en ellas observé la cantidad de restos de líneas de resistencia y construcciones militares que había por la zona de Espadà y que en ninguna parte había información suficiente sobre todo aquello. El libro es el resultado de las investigaciones que hice por explicarlo", relata.

La lucha por Valencia comenzó tras la derrota de la batalla de Teruel y la "debacle militar" de la ofensiva de Aragón que acabó con la división de la zona republicana en dos y la irrupción en Vinaròs de las tropas franquistas. Franco se fijó entonces la captura de Valencia como el siguiente objetivo dada su importancia como principal puerto de entrada de provisiones y munición de la República.

Sin embargo, el avance fulgurante de las tropas sublevadas se topó con la resistencia del Ejército Popular, que recuperó parte de la moral perdida. Galdón destaca la importancia de la batalla por Valencia en retrasar el desenlace de la guerra y en desgastar al ejército franquista mientras el Estado Mayor republicano preparaba la ofensiva del Ebro. Buena parte del mérito lo atribuye a la llamada línea XYZ -"las tres últimas letras del alfabeto porque detrás ya no quedaba nada hasta Valencia"- una estructura defensiva de trincheras desde la sierra de Javalambre, pasando por la sierra del Toro hasta la localidad de Almenara, de la que se recogen numerosos testimonios gráficos que aún perduran.


Article publicat per Jaime Prats a El País, el dimecres 23 de febrer de 2011.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Pensar el País Valencià en temps de globalització

Presentació de la segona edició del volum col·lectiu
«Vida amunt i nacions amunt»

Hi intervindran:

Ferran Archilés, Universitat de València

Àngel Calpe, Acadèmia Valenciana de la Llengua

Agustí Colomer, Unió Democràtica del Poble Valencià

Francesc Pérez Moragón, Universitat de València



Dijous, 24 de febrer. 19,30h.

Fòrum de Debats · La Nau · C/ Universitat, 2 · València

dilluns, 21 de febrer del 2011

José Luis Canet Vallés, nou director del Servei de Publicacions de la Universitat

El catedràtic de Filologia Espanyola José Luis Canet Vallés és el nou director del Servei de Publicacions de la Universitat de València. Canet va ser nomenat el 20 de gener i va prendre possessió del càrrec el passat dimecres 26, substituint així l’anterior director, Antoni Furió.



José Luis Canet Vallés va ser degà de la Facultat de Filologia entre els anys 2002 i 2005; ha sigut membre de la Comissió del Servei de Publicacions de la Universitat de València (1996-2002); i ha dirigit el Servei d’Informació Bibliogràfica (Servei de Biblioteca) de la Universitat del 1990 al 2002.
A més, ha format part de la Comissió Tècnica del Pla d’Estudis de Biblioteconomia i Documentació del 1994 al 1995, entre altres càrrecs administratius i de gestió. Fins l’any passat, Canet ha sigut membre assessor del rector per a la Reforma dels Plans d’Estudi, un càrrec que ha ostentat durant dos anys
.

divendres, 18 de febrer del 2011

Pensar el País Valencià en temps de globalització

El proper dijous, 24 de febrer, a les 19,30h dins el Fòrum de Debats que celebra la Universitat de València a La Nau (C/Universitat, 2), hi haurà la taula redona «Pensar el País Valencià en temps de globalització», a propòsit de la segona edició del volum col·lectiu «Vida amunt i nacions amunt».
En ella hi intervindran: Ferran Archilés (Universitat de València), Àngel Calpe (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Agustí Colomer (Unió Democràtica del Poble Valencià) i Francesc Pérez Moragón (Universitat de València). Abelard Saragossà (Universitat de València)serà l’encarregat de moderar l’acte.

Us hi esperem!

dimecres, 16 de juny del 2010

CANVIAR LA SUBVENCIÓ EN INVERSIÓ

Revise amb interès el núm. 20 de UneLibros quan dos companys de tasques editorials m’han convençut d’una cosa simple: he de seguir alimentant la secció editorial; això no impedeix que el bloc reculla el mateix contingut i l’òbriga al camp de l’opinió immediata, directa.
Com a primer apunt en el doble espai recull la impressió positiva que m’ha produït aquest núm. 20. És més, subscric alguna de les seues pàgines i reitere que l’edició universitària no sols no ha de relegar l’espai de la docència, sinó que l’ha de dotar de diversitat.
Per altra banda, s’informa de l’existència de diversos projectes d’edició electrònica; una dada que ens fa recordar que si bé no s’ha de renunciar a l’edició digital, hauríem de reconèixer que no es tracta d’editar més; ara per ara, es tracta de pensar models d’edició diversos d’acord amb fins associats al procés d’aprenentatge o de difusió de la investigació. La pregunta que ens hem de fer és clara: Quines alternatives ens obri la digitalització i la reforma de les pràctiques docents en la Universitat? Quina alternativa i quin pla estem en condicions de reproduir? Què legitima aquesta alternativa des de tots els punts de vista, és a dir, des de l’epistemologia, la didàctica, la sociologia?
En tot cas, la presa de decisions per part de les universitats ha de tenir en compte l’advertiment que recull un matisat document de la CRUE: "Les inversions en TIC han de ser analitzades amb molta cura, ja que resulten molt arriscades, perquè requereixen sumes de diners importants que es col·loquen en actius sotmesos a una ràpida obsolescència”.1 Després d’aquesta oportuna observació, s’hi apunta una possible solució: "Les universitats haurien de promoure més el desenvolupament de projectes TIC en cooperació amb altres institucions i agents socials i professionals". D’aquesta cooperació no sorgirien només projectes, sinó projectes de qualitat contrastada. Els concursos locals poden ocultar molta mediocritat.
És a dir, l’important és pensar i dissenyar un pla editorial en el desenvolupament del qual cooperen els editors privats i els universitaris, altres àmbits de l’administració autonòmica i estatal —que, per cert, trobarien en el desenvolupament d’aquests projectes la forma de configurar un sector productiu d’alt interès social i econòmic. Probablement això obligue a redimensionar les empreses editores i els projectes, però no ens hem de quedar sense analitzar el problema fins que es retire del nostre possible camp de joc i, per descomptat —aquest el meu gran temor—, fins i tot del camp d’activitat de l’edició privada nacional.
Per la meua part, vull manifestar que no és possible promoure el desenvolupament en cooperació sense canviar la subvenció en inversió i sense discutir un pla editorial de producció de continguts amb la finalitat d’obtenir el número crític d’usuaris capaç de vèncer el cost i l’obsolescència d’aquest tipus de productes. Les mancances econòmiques del futur immediat aconsellen una administració de recursos; de cap manera, absència de projectes.

G. Quintás

___________
1 Las tecnologías de la información y las comunicaciones en el sistema universitario español, Madrid, 2004, p. 86. La data d’edició no resta valor a la reflexió.