tag:blogger.com,1999:blog-1816694631294174232024-03-13T18:53:45.272+01:00El bloc de PUVL'edició i el seu entorn culturalPublicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-30782985143701304462011-03-09T14:27:00.004+01:002011-03-09T14:32:14.255+01:00Vetllada musical i literària<span style="font-family:trebuchet ms;">A propòsit de la presentació del llibre: </span><br /><div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyGUJaKjsdr5-F-N5CT4N7WJLaXs4aFAYJOO3KkSAzUV442cbK9LZ2DYPcOXLjG1SyY2GuGFdDFC96prXESXUoufEtZcobrz83FUotnnN_NwkDb-wQ2rwPN0XZuWWrQCNTcD79a5rycTGj/s1600/Sangre-azul.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:180%;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 56px; FLOAT: left; HEIGHT: 85px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582071623866220610" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyGUJaKjsdr5-F-N5CT4N7WJLaXs4aFAYJOO3KkSAzUV442cbK9LZ2DYPcOXLjG1SyY2GuGFdDFC96prXESXUoufEtZcobrz83FUotnnN_NwkDb-wQ2rwPN0XZuWWrQCNTcD79a5rycTGj/s400/Sangre-azul.jpg" /></span></a></div><br /><div><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:180%;"><span style="color:#663366;"><strong>Sangre Azul<br /></strong></span><span style="font-size:85%;"><span style="color:#663366;">Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory<br /></span><br />Divendres, 11 de març, 19.30 h<br /><br />Bibliocafé · C/ Amadeo de Saboya, 17 · Valencia<br /><br />Amb l’actuació d’Eva Dénia i Carles Carrasco que acompanyaran a l’autor. </span></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhc9J7wljMJjSYRhVKXr4_UEzzvumiEDnAUXXsRCfhV1VQjaPuKjEA2kUNF36QirU5hBnEQ1zjUmE6il-8LQxOlOVvPQbWM7agPEz_LAIHf5nQuaWMCRIrNbaMBdwhpP1sxnefMoZvKt-F/s1600/Bibliocarfe.jpg"><span style="font-size:85%;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 104px; FLOAT: left; HEIGHT: 28px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582072073904233218" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhc9J7wljMJjSYRhVKXr4_UEzzvumiEDnAUXXsRCfhV1VQjaPuKjEA2kUNF36QirU5hBnEQ1zjUmE6il-8LQxOlOVvPQbWM7agPEz_LAIHf5nQuaWMCRIrNbaMBdwhpP1sxnefMoZvKt-F/s400/Bibliocarfe.jpg" /></span></a><span style="font-size:85%;"><br /></span><p><span style="font-family:trebuchet ms;"></p></span><br /><div></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-65012643319805583552011-03-04T10:23:00.008+01:002011-03-04T10:41:32.357+01:00NOVETAT «L’ofici de raonar»<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2K-KkU11Myjl-_HHr5H8cAxWNmn-22UVLw5YNA4gnBmB2FCI_Fc_i-u5RmZHul9LGYxTU0V4tDbkAuxgD7i3rN7tWTo6ZXHtzL58CPTtcczMi3eOu7V3CddqJk3jSrp1ZdYG7X4wSwnS1/s1600/L%25E2%2580%2599ofici-de-raonar.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 89px; FLOAT: left; HEIGHT: 142px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5580153624032797602" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2K-KkU11Myjl-_HHr5H8cAxWNmn-22UVLw5YNA4gnBmB2FCI_Fc_i-u5RmZHul9LGYxTU0V4tDbkAuxgD7i3rN7tWTo6ZXHtzL58CPTtcczMi3eOu7V3CddqJk3jSrp1ZdYG7X4wSwnS1/s400/L%25E2%2580%2599ofici-de-raonar.jpg" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="font-size:180%;"></span></strong></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="font-size:180%;"></span></strong></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="font-size:180%;">L’ofici de raonar<br /></span></strong><span style="font-size:130%;">Societat, economia, política, valencianisme<br /></span></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><strong>Vicent Soler<br />2011 · 978-84-370-8012-3 · </strong></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong>20€<br /></strong><br />Aquest llibre recull un conjunt ampli d’articles i textos publicats per Vicent Soler −generalment a la premsa (diaris <em>Levante-EMV</em> i <em>El País</em>, revistes com<em> El Temps</em> i <em>Saó</em>, etc.)− al llarg dels darrers catorze anys, en els quals la societat valenciana ha viscut un període peculiar d’expansió econòmica amb data de caducitat, de grans projectes avui en crisi, d’hegemonia de la dreta, de convulsions judicials derivades de la corrupció i d’ajornament sistemàtic de la solució dels problemes reals.<br /><br />L’ofici de raonar<em> tracta d’allò que tan bé s’adiu amb la meua doble condició de professor d’universitat i de ciutadà amb vocació pública: raonar, enraonar. Fer-me entendre des de la conversa pacífica i argumentativa per tal de canviar un entorn social que m’estime, però que m’agradaria millor.<br /></em>Vicent Soler<br /><br /><em>Aquests articles recullen dues de les motivacions personals més imperioses de Vicent Soler: el desig de divulgar el seu pensament socioeconòmic i, alhora, l’esperança que aquest servesca per a fer progressar el seu país.<br /></em>Martí Domínguez<br /><br />Vicent Soler (Rocafort, 1949) és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de València. Des dels anys de la clandestinitat antifranquista ha estat un actor polític destacat a les files del socialisme valencià. Ha estat conseller d’Administració Pública de la Generalitat Valenciana, vicepresident de les Corts Valencianes i regidor de l’Ajuntament de València. És col·laborador habitual de premsa i autor d’un gran nombre de treballs acadèmics. Altres obres: <em>Evolución de la economía valenciana 1878-1978, Guerra i expansió industrial: País Valencià, 1914-1923</em>, «Estudi introductori» a la nova edició de<em> La via valenciana</em> d’Ernest Lluch. A hores d’ara és president de la Fundació Ernest Lluch (Secció Valenciana). </span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-47249454424034408102011-02-23T12:13:00.002+01:002011-02-23T12:15:34.873+01:00Una victoria defensiva<span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:130%;">Un libro relata la importancia de la suma de combates por el control de Valencia en el devenir de la Guerra Civil </span><br /><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3wzmlGbr-tGxVGSJqHT5riwACuQ-hzUhp1F_Z8LSdV7zmLVQPdB2H9wsCQRxhxG46WgMcLds3K5bU0QmUPxU7KPHYUfYl1Kc2LlVFbO4nRJjDZCK5O3mD7eaaSK8UWTfee7BdzrS_b6oy/s1600/La-batalla-por-Valencia.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 72px; FLOAT: left; HEIGHT: 113px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576841788623406818" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3wzmlGbr-tGxVGSJqHT5riwACuQ-hzUhp1F_Z8LSdV7zmLVQPdB2H9wsCQRxhxG46WgMcLds3K5bU0QmUPxU7KPHYUfYl1Kc2LlVFbO4nRJjDZCK5O3mD7eaaSK8UWTfee7BdzrS_b6oy/s400/La-batalla-por-Valencia.jpg" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Quizás porque no haya alcanzado el renombre de batallas como Belchite, el Ebro, Madrid, Guadalajara o Jarama. Porque se luchara a lo largo de un disperso frente de más de 150 kilómetros o porque no tomaran parte en ella mitos de la iconografía republicana como El Campesino, Líster o Modesto, la batalla por Valencia no ha ocupado un lugar destacado en la historiografía de la Guerra Civil.<br /><br />Sin embargo, a lo largo de un centenar de días, entre principios de abril y el 25 de julio de 1938 se sucedieron una serie de intensos combates por el control de Valencia que influyeron de forma determinante en la moral de las tropas republicanas y en el transcurso de la contienda en un momento en el que resistir -para la República- podía ser sinónimo de victoria si la guerra contra el fascismo daba el salto a todo el continente, como finalmente sucedería en septiembre de 1939.<br /><br />Edelmir Galdón destaca estos aspectos en su obra La Batalla por Valencia, una victoria defensiva. El libro supone una aportación novedosa a la literatura relacionada con la Guerra Civil no solo por reivindicar la importancia de los combates que se sucedieron por la conquista de la ciudad. También porque Galdón se ha aproximado al tema desde lo que se podría definir como la curiosidad del excursionista. "Hago muchas excursiones y en ellas observé la cantidad de restos de líneas de resistencia y construcciones militares que había por la zona de Espadà y que en ninguna parte había información suficiente sobre todo aquello. El libro es el resultado de las investigaciones que hice por explicarlo", relata.<br /><br />La lucha por Valencia comenzó tras la derrota de la batalla de Teruel y la "debacle militar" de la ofensiva de Aragón que acabó con la división de la zona republicana en dos y la irrupción en Vinaròs de las tropas franquistas. Franco se fijó entonces la captura de Valencia como el siguiente objetivo dada su importancia como principal puerto de entrada de provisiones y munición de la República.<br /><br />Sin embargo, el avance fulgurante de las tropas sublevadas se topó con la resistencia del Ejército Popular, que recuperó parte de la moral perdida. Galdón destaca la importancia de la batalla por Valencia en retrasar el desenlace de la guerra y en desgastar al ejército franquista mientras el Estado Mayor republicano preparaba la ofensiva del Ebro. Buena parte del mérito lo atribuye a la llamada línea XYZ -"las tres últimas letras del alfabeto porque detrás ya no quedaba nada hasta Valencia"- una estructura defensiva de trincheras desde la sierra de Javalambre, pasando por la sierra del Toro hasta la localidad de Almenara, de la que se recogen numerosos testimonios gráficos que aún perduran.<br /><br /><br /><em>Article publicat per Jaime Prats a</em> El País<em>, el dimecres 23 de febrer de 2011.</em> </span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-39553106339713513822011-02-22T12:18:00.005+01:002011-02-22T12:29:20.720+01:00Pensar el País Valencià en temps de globalització<span style="font-family:trebuchet ms;">Presentació de la segona edició del volum col·lectiu<br /></span><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong>«<em>Vida amunt i nacions amunt</em>»</strong><br /><br /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1qFXAl92SgWp82duwRlWh40mXuJEWOgGpSnFOe4iNpLpXDH5bAWqn5HWdoyt_hIhNy1S63B_yikYg7owWQzHlpnfGy4RnQhnBW_Khyphenhyphenmvrnlywk3yYkqDhlwc63OvplJAUMH-ZiKohGHu7/s1600/Vida-amunt.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 278px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576472367910814850" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1qFXAl92SgWp82duwRlWh40mXuJEWOgGpSnFOe4iNpLpXDH5bAWqn5HWdoyt_hIhNy1S63B_yikYg7owWQzHlpnfGy4RnQhnBW_Khyphenhyphenmvrnlywk3yYkqDhlwc63OvplJAUMH-ZiKohGHu7/s400/Vida-amunt.jpg" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;">Hi intervindran:<br /><br />Ferran Archilés, Universitat de València<br /><br />Àngel Calpe, Acadèmia Valenciana de la Llengua<br /><br />Agustí Colomer, Unió Democràtica del Poble Valencià<br /><br />Francesc Pérez Moragón, Universitat de València<br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;"><strong>Dijous, 24 de febrer. 19,30h.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Fòrum de Debats · La Nau · C/ Universitat, 2 · València</span></strong></span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-26065758963422775912011-02-21T13:28:00.000+01:002011-02-21T13:29:51.228+01:00José Luis Canet Vallés, nou director del Servei de Publicacions de la Universitat<span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="font-size:85%;">El catedràtic de Filologia Espanyola José Luis Canet Vallés és el nou director del Servei de Publicacions de la Universitat de València. Canet va ser nomenat el 20 de gener i va prendre possessió del càrrec el passat dimecres 26, substituint així l’anterior director, Antoni Furió.<br /></span></strong><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0bHK3guS1cYoKxmxdnq4TkNdKoPqAcul80jlwmRekg132TAbh7BQzrv3OOhWdzwUaMwGha47jhi11tlyssaBezhUEADeTOMZTuTrjBPTX8wCUD7d5UO_HheRE9JcsI6iWG2VeO4DJhUXs/s1600/Canet.JPG"><span style="font-family:trebuchet ms;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 293px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576118855145441938" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0bHK3guS1cYoKxmxdnq4TkNdKoPqAcul80jlwmRekg132TAbh7BQzrv3OOhWdzwUaMwGha47jhi11tlyssaBezhUEADeTOMZTuTrjBPTX8wCUD7d5UO_HheRE9JcsI6iWG2VeO4DJhUXs/s400/Canet.JPG" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br /><span style="font-size:85%;">José Luis Canet Vallés va ser degà de la Facultat de Filologia entre els anys 2002 i 2005; ha sigut membre de la Comissió del Servei de Publicacions de la Universitat de València (1996-2002); i ha dirigit el Servei d’Informació Bibliogràfica (Servei de Biblioteca) de la Universitat del 1990 al 2002.<br />A més, ha format part de la Comissió Tècnica del Pla d’Estudis de Biblioteconomia i Documentació del 1994 al 1995, entre altres càrrecs administratius i de gestió. Fins l’any passat, Canet ha sigut membre assessor del rector per a la Reforma dels Plans d’Estudi, un càrrec que ha ostentat durant dos anys</span>.<br /></span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-84822476295136792672011-02-18T13:28:00.003+01:002011-02-18T13:41:29.296+01:00Pensar el País Valencià en temps de globalització<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAi3DczGQFWaII1nY5fUVO1u3wlyTIPySyxKChE0kkytTzxahl50WSeprdIKtGrEwX7cVschF5xpk-QgpDi2D5pjQd3lH4d1WlTLJJ7x7NT1NdiPqJU0A6AMq1ON81s41uGzM5qYwfEk_K/s1600/Vida-amunt2a.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 278px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575006760182972818" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAi3DczGQFWaII1nY5fUVO1u3wlyTIPySyxKChE0kkytTzxahl50WSeprdIKtGrEwX7cVschF5xpk-QgpDi2D5pjQd3lH4d1WlTLJJ7x7NT1NdiPqJU0A6AMq1ON81s41uGzM5qYwfEk_K/s400/Vida-amunt2a.jpg" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">El proper dijous, 24 de febrer, a les 19,30h dins el Fòrum de Debats que celebra la Universitat de València a La Nau (C/Universitat, 2), hi haurà la taula redona «Pensar el País Valencià en temps de globalització», a propòsit de la segona edició del volum col·lectiu «Vida amunt i nacions amunt».<br />En ella hi intervindran: Ferran Archilés (Universitat de València), Àngel Calpe (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Agustí Colomer (Unió Democràtica del Poble Valencià) i Francesc Pérez Moragón (Universitat de València). Abelard Saragossà (Universitat de València)serà l’encarregat de moderar l’acte. </span><br /><div><span style="font-family:Trebuchet MS;">Us hi esperem!</span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-70549437809002866762010-06-16T10:59:00.001+02:002010-06-16T11:08:28.622+02:00CANVIAR LA SUBVENCIÓ EN INVERSIÓ<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Revise amb interès el núm. 20 de UneLibros quan dos companys de tasques editorials m’han convençut d’una cosa simple: he de seguir alimentant la secció editorial; això no impedeix que el bloc reculla el mateix contingut i l’òbriga al camp de l’opinió immediata, directa.<br />Com a primer apunt en el doble espai recull la impressió positiva que m’ha produït aquest núm. 20. És més, subscric alguna de les seues pàgines i reitere que l’edició universitària no sols no ha de relegar l’espai de la docència, sinó que l’ha de dotar de diversitat.<br />Per altra banda, s’informa de l’existència de diversos projectes d’edició electrònica; una dada que ens fa recordar que si bé no s’ha de renunciar a l’edició digital, hauríem de reconèixer que no es tracta d’editar més; ara per ara, es tracta de pensar models d’edició diversos d’acord amb fins associats al procés d’aprenentatge o de difusió de la investigació. La pregunta que ens hem de fer és clara: Quines alternatives ens obri la digitalització i la reforma de les pràctiques docents en la Universitat? Quina alternativa i quin pla estem en condicions de reproduir? Què legitima aquesta alternativa des de tots els punts de vista, és a dir, des de l’epistemologia, la didàctica, la sociologia?<br />En tot cas, la presa de decisions per part de les universitats ha de tenir en compte l’advertiment que recull un matisat document de la CRUE: "Les inversions en TIC han de ser analitzades amb molta cura, ja que resulten molt arriscades, perquè requereixen sumes de diners importants que es col·loquen en actius sotmesos a una ràpida obsolescència”.1 Després d’aquesta oportuna observació, s’hi apunta una possible solució: "Les universitats haurien de promoure més el desenvolupament de projectes TIC en cooperació amb altres institucions i agents socials i professionals". D’aquesta cooperació no sorgirien només projectes, sinó projectes de qualitat contrastada. Els concursos locals poden ocultar molta mediocritat.<br />És a dir, l’important és pensar i dissenyar un pla editorial en el desenvolupament del qual cooperen els editors privats i els universitaris, altres àmbits de l’administració autonòmica i estatal —que, per cert, trobarien en el desenvolupament d’aquests projectes la forma de configurar un sector productiu d’alt interès social i econòmic. Probablement això obligue a redimensionar les empreses editores i els projectes, però no ens hem de quedar sense analitzar el problema fins que es retire del nostre possible camp de joc i, per descomptat —aquest el meu gran temor—, fins i tot del camp d’activitat de l’edició privada nacional.<br />Per la meua part, vull manifestar que no és possible promoure el desenvolupament en cooperació sense canviar la subvenció en inversió i sense discutir un pla editorial de producció de continguts amb la finalitat d’obtenir el número crític d’usuaris capaç de vèncer el cost i l’obsolescència d’aquest tipus de productes. Les mancances econòmiques del futur immediat aconsellen una administració de recursos; de cap manera, absència de projectes. </span></div><p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">G. Quintás</span></p><p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">___________<br /><span style="font-size:78%;">1 Las tecnologías de la información y las comunicaciones en el sistema universitario español, Madrid, 2004, p. 86. La data d’edició no resta valor a la reflexió.</span><br /></p></span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-48725712072037261092010-06-09T10:55:00.000+02:002010-06-09T10:57:02.620+02:00DESMESURA, Sr. President<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Em sembla que hem tret una conclusió a partir de les anàlisis que han fet els ponents al voltant de la legislació sobre propietat intel·lectual: el dret penal no és la solució als problemes derivats d’una cultura tan permissiva amb la violació de la propietat intel·lectual. És per això que ens ha sorprès la comparança utilitzada pel Sr. president del Govern en parlar d’«una de les qüestions més complexes de l’actual món de la comunicació»: articular la vigència de la propietat intel·lectual i els drets d’autor amb el desenvolupament de la tecnologia digital.<br />Em referesc a considerar que «la lluita contra la pirateria informativa i cultural és una exigència peremptòria, tant com ho va ser en el seu moment eradicar-la dels mars per a garantir les rutes marítimes i el lliure comerç entre les nacions».<br />En realitat, la desmesura que suposa equiparar ambdues formes i figures és una palada més de desprestigi sobre la propietat intel·lectual. Sr. president, la comparança sobra, és pura desmesura. Caldrà parlar molt sobre aquest tema; només a molt llarg termini serà sensible l’efecte d’una política informativa orientada a atorgar credibilitat al discurs sobre la propietat intel·lectual. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;">G. Quintás</span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-41939962054557216942010-05-31T12:07:00.006+02:002010-06-01T12:51:55.475+02:00Per la mateixa senda!<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Dissabte es va tancar el curs dedicat a l’estudi de la propietat intel·lectual, organitzat per </span><a href="http://auladeedicion.uv.es/" target="_blank"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">http://auladeedicion.uv.es/</span></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">. Els alumnes, qualificats i motivats, han seguit durant 48 hores les explicacions d’un acreditat conjunt de professors i professionals de l’edició. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">En les vuit hores dedicades a aquest tema durant l’últim cap de setmana he vist com Guillermo Palao era capaç de transmetre, amb la veritat que la passió atorga, la idea que el respecte a la propietat intel·lectual és garantia de desenvolupament intel·lectual i social. Com ell tots ens hem quedat amb la mateixa enveja davant aquesta Constitució que, sens dubte, assumint el més substantiu de l’esperit il·lustrat, demana que s’afavoresquen els inventors, es respecte i protegesca la seua propietat des del mil set-cents i... Sens dubte, els Estats Units aportaran al desenvolupament de les seues crisis el valor afegit d’un coneixement generat des dels seus centres d’investigació i, per això, les seues crisis tindran formes de desenvolupament molt diferents de les nostres. Però, sobretot, la propietat intel·lectual gaudeix d’una hegemonia, que fins i tot genera, al seu torn, altres formes de la seua protecció i ús: creative commons. A Espanya, formes creades per a protegir la propietat intel·lectual, la desprestigien. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Però, a més, he pogut apreciar com caben plantejaments econòmics que, assumint la inestable realitat dels processos i formes de desenvolupament de productes digitals en els nostres dies, farien possible donar llum a formes de negoci de l’edició digital que haurien d’estar protagonitzades per les publicacions universitàries. En veritat, les publicacions universitàries haurien d’haver estudiat i assajat formes de negoci per a, d’una banda, corregir alguna de les seues disfuncions (com ara en el camp de les publicacions periòdiques) i, per una altra, haurien de presentar formes de desenvolupament comercial de l’edició digital. Aquesta seria una important contribució que, a més, revertiria en la societat i el sistema productiu el que el pressupost públic hagués aportat via finançament de les universitats. </span></div><div align="justify"><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Amb gran enveja aprecie la forma en què els sectors editorials europeus,que han contribuït a regular i difondre la investigació de qualitat des que es va editar Le Journal des savants, han donat el pas a l’edició digital en l’àmbit de les publicacions periòdiques que recullen la investigació avançada. No només han conservat el que l’editor, dintre de la més pura tradició del concepte d’editor, ha aportat de qualitat a la difusió i conservació dels treballs més valorats per la comunitat científica, sinó que, a més, han assolit perfeccionar el producte digital perquè rendesca més fruits a aquesta comunitat científica. Els serveis de publicacions de les universitats espanyoles haurien d’aportar una forma de comerç digital que recollís el camp de la investigació consolidada; en realitat, Europeana ja és un projecte que està aproximant les formacions culturals més destacades a les nostres taules d’estudi. El gran buit, el dels “llibres invisibles” probablement li’l lliurarem a Google. La pena és que aquest serà el resultat final per peresa i falta de planificació i imaginació, d’idees.<br /><br />G. Quintás.</span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-30628818289171152692009-12-28T10:46:00.001+01:002009-12-28T10:52:40.554+01:00EL BELL SOMNI DE JOSEP CORELL<div align="justify"> <span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"> A penes fa poc més d’una setmana de l’homenatge que tributà la Universitat de València al llatinista i sindicalista Xavier Gómez Font, que ens arriba la notícia de la desaparició del seu mestre i amic Josep Corell i Vicent, soterrat ahir, en la vesprada del segon dia de Nadal, a la població de Foios, d’on era veí. Doctor en teologia i professor de Filologia Clàssica de la Universitat de València, Josep Corell era, sense cap mena de dubte, un veritable savi, una d’aquelles persones que millor encarnen la imatge que ens fem de la saviesa. És a dir, un home d’una gran erudició i molt competent en la seua matèria, consagrat totalment al seu treball, però al mateix temps una persona del seu temps, compromesa amb el seu país i molt generosa amb els seus amics, col·laboradors i deixebles.<br /> Josep Corell deixa darrere seu una obra ingent i important, en forma de llibres i estudis, en la seua major part sobre epigrafia romana, la seua especialitat, però també altres matèries d’història cultural. Fa uns anys, Corell va tenir un bell somni: reunir tot el corpus conegut d’inscripcions romanes al País Valencià i veure’l publicat, si era possible, encara en vida. Una d’aquelles tasques grandioses i excepcionals, d’exhaustivitat i rigor germànics, a la qual va dedicar gran part de la seua vida i en la qual continuava treballant quan l’ha trobat la mort.<br /> Les <a href="http://puv.uv.es/advanced_search_result.php?search_in_description=1&keywords=inscripcions&osCsid=72be12114f7140b50918b719786c1eb6"target="_blank"><em>Inscripcions romanes del País Valencià</em> </a>han anat sent publicades per la Universitat de València dins la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, i fins al moment han aparegut cinc volums: els corresponents a Saguntum, l’Alt Palància, Saetabis, Edeta i València. En total, centenars d’inscripcions llatines de tot el territori valencià degudament inventariades i descrites, amb la referència de la seua història des de la primera notícia sobre la seua troballa fins a l’actualitat, i acompanyades de la fotografia o el dibuix corresponent, la transcripció, la traducció i un extens aparat crític ple de comentaris (epigràfics, onomàstics, lingüístics i històrics). Un treball d’un alt valor científic i acadèmic per al qual Corell havia comptat amb la col·laboració de Xavier Gómez Font, també tristament desaparegut. El millor homenatge que amics i deixebles, i la mateixa Universitat, li podem fer és continuar i culminar aquest bell somni i desitjar que un dia no molt llunyà puga veure la llum la totalitat d’aquest extraordinari corpus documental al qual Josep Corell dedicà els seus esforços i gran part de la seua vida.<br />Antoni Furió<br />Director de <a href="http://puv.uv.es/"target="_blank">Publicacions de la Universitat de València</a></span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-80264893805730712292009-12-21T13:55:00.000+01:002009-12-21T13:55:45.092+01:00Bromera de Lletres: Mor l'artista Enric Solbes<a href="http://bromeradelletres.blogspot.com/2009/12/mor-lartista-enric-solbes.html">Bromera de Lletres: Mor l'artista Enric Solbes</a>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-75724857698544515012009-12-14T14:37:00.007+01:002009-12-15T10:13:46.340+01:00Presentació del llibre<span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="color:#663366;"><span style="font-size:130%;">La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos</span> </span></strong></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="font-size:100%;color:#663366;">Al final de todo... sigo comunista</span></strong> </span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"><strong>Dimecres, 16 de desembre, 19,30h</strong></span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;">Col·legi Major Rector Peset · </span><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;">Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4 · València</span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;"></span><br /><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24150" target="_blank"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415085785786242850" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 267px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimoGoErucPjQbg-pP65dFBqDZfzbQOegLb2UqXaI0nKQCyE6iT1_XkyeWMVYqeX0fYIqqLi4UU7VV03jvWyifmncQPy2gpECDNXLy1rmprRnST0LDEwVtTucTm-QjPUmeC9p-UD0fE0w2Z/s400/La-vida-es-un-r%C3%ADo-caudaloso.jpg" border="0" /></span></a><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;">Hi intervindran</span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="color:#663366;"><span style="font-size:100%;">Francisco Tomás</span>,</span></strong> rector de la Universitat de València</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="color:#663366;"><strong><span style="font-size:100%;">Salvador Albiñana</span>,</strong></span> director del Col·legi Major Rector Peset i professor d’Història Moderna (UV)</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="color:#663366;"><strong><span style="font-size:100%;">Dolores Sánchez Durá</span>,</strong></span> historiadora</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><strong><span style="color:#663366;"><span style="font-size:100%;">Alejandra Soler</span>,</span></strong> autora del llibre</span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;font-size:85%;"></span><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Les memòries d'Alejandra Soler Gilabert constitueixen un interessant i entretingut relat que neix de les agitades aigües de la història del segle xx. A més d'un testimoniatge sincer i lúcid, aquest llibre és una valuosa font per a comprendre un passat el significat del qual sembla poc accessible a les generacions posteriors al que es va conèixer com «bloc de l'Est».</span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-86417124491456689882009-12-09T14:23:00.005+01:002009-12-09T14:28:18.712+01:00<span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24145&language=es&osCsid=571e64052f756773a10673aef4bff324" target="_blank"><span style="font-size:130%;">El origen de las especies</span></a></strong><span style="font-size:130%;"><strong> - </strong><strong><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24134&osCsid=571e64052f756773a10673aef4bff324" target="_blank">L’origen de les espècies</a></strong><strong> - </strong></span><strong><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24157&language=va&osCsid=571e64052f756773a10673aef4bff324" target="_blank"><span style="font-size:130%;">On the origin of species</span></a> </strong><br /></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2PsClP5Ll7mxquWSO7-4LrXK9_QbbndIDJknqmEi7jFs_RVX6zqLTC7VPowNSYeeUKjPyCQ4AOhyphenhyphenhoSrt3-UPb2B6smmlqubEcvhD9J8DaMJ38MYilffjO8WFjdYOj5huxJPM1J-5mcX2/s1600-h/darwin3.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413226610505618786" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 193px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2PsClP5Ll7mxquWSO7-4LrXK9_QbbndIDJknqmEi7jFs_RVX6zqLTC7VPowNSYeeUKjPyCQ4AOhyphenhyphenhoSrt3-UPb2B6smmlqubEcvhD9J8DaMJ38MYilffjO8WFjdYOj5huxJPM1J-5mcX2/s400/darwin3.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"> </span><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;">Quin millor regal per a aquest Nadal que una obra mestra del pensament científic com L’origen de les espècies, de Charles Darwin, de la qual es compleixen ara els 150 anys de la seua publicació! I quin millor regal que esta esplèndida edició, amb el text adaptat per Juli Peretó i Andrés Moya i més de 200 il·lustracions de Carles Puche! Disponible en tres versions: català, castellà i anglès. </span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:100%;">2009 – 186 pp. – 49€</span></span><a name="OLE_LINK2"></a></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-28523055432806941812009-12-04T12:13:00.008+01:002009-12-04T12:24:12.732+01:00Presentació a Barcelona: «No mos fareu catalans»<div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="font-size:130%;"><strong>Dimecres, 9 de desembre. 19,30 h.</strong></span> </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Llibreria Ona – Gran Via de les Corts Catalanes, 654 - Barcelona </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Presentació: </span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;"><span style="color:#663366;"><em><span style="font-size:130%;"><strong>«No mos fareu catalans»</strong></span> </em></span></span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;"><span style="color:#663366;">Història inacabada del blaverisme</span></span> </span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span><br /><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24135" target="_blank"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411338221423041362" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 251px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8pjK2WV9r7X9KoS90LAKAGvG9WaZ5l6pY9oRTb_qACnqcO_ablsazUTtbWIn5hwzWjpxMDDvgLkkd3XvZpPIilNcxxstUnvnjUV4vCoAe3-T2Kp9oP2PlIpCbt3tY9-4lAAG9ron3vZBi/s400/No-mos-fareu-catalans.jpg" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Hi intervindran<br /><br /><span style="color:#663366;">Josep Lluís Albiñana<br /></span><em>President del Consell Preautonòmic del País Valencià<br /></em><br /><span style="color:#663366;">Toni Mollà</span><br /><em>Sociòleg i periodista</em><br /><br /><span style="color:#663366;">Ferran Espada</span><br /><em>Director del diari</em> El Punt<em>, edició de Barcelona</em><br /><br /><span style="color:#663366;">Jordi Muñoz</span><br /><em>Espai pel País Valencià</em><br /><br /><span style="color:#663366;">Francesc Viadel</span><br /><em>Autor del llibre</em><br /><br /><br /><br />El blaverisme ha estat un moviment populista i demagògic de dretes, un fenomen reaccionari, que ha marcat la història valenciana des de la transició, amb episodis culturalment aberrants i destructius des del punt de vista cívic, amb atacs constants a les autoritats democràtiques, els intel·lectuals, les institucions i les entitats lligades al nacionalisme cultural i polític del País Valencià. Aquestes pàgines en reconstrueixen detalladament la trajectòria, amb noms i cognoms, i aporten elements summament valuosos per a entendre les claus d’aquest fenomen, a partir de les bases polítiques i pseudoculturals, i els interessos i ressorts sovint inconfessables que l’han impulsat en la dreta política i els mitjans de comunicació. Nova edició corregida i augmentada, amb actualització fins avui mateix.</span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-45257532801650455782009-11-30T12:44:00.008+01:002009-11-30T12:56:01.632+01:00Conferència a Madrid: Celebrar Darwin<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVdJ0b9pRwqKkrWDYlgdft8ZZOoUfAsPCpayuZnWEhOMQwP8qgFX2UgzvXPoDxRJV1onSgHUCD5plHvnOR9wqCZ18Br9Vh5kzf8NgtWG5jm9QYj8QYlLf-jT9oj4X46jIdKNinID5YFvSn/s1600/darwin+invitaci%C3%B3n+Madrid.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409862713961689858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 189px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVdJ0b9pRwqKkrWDYlgdft8ZZOoUfAsPCpayuZnWEhOMQwP8qgFX2UgzvXPoDxRJV1onSgHUCD5plHvnOR9wqCZ18Br9Vh5kzf8NgtWG5jm9QYj8QYlLf-jT9oj4X46jIdKNinID5YFvSn/s400/darwin+invitaci%C3%B3n+Madrid.jpg" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong>Dijous, 3 de desembre. 19,30 h<br /></strong>Museo Nacional de Ciencias Naturales</span><br /></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">C/ José Gutiérrez Abascal, 2 – Madrid<br /></span><br /><br /></span><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;">Conferència: </span><strong><span style="font-size:85%;color:#990000;"><a href="http://puv.uv.es/advanced_search_result.php?search_in_description=1&keywords=darwin&osCsid=4c97c3cc644ad618471e4dfe6d58fa7a"target="_blank">«Celebrating Darwin in 2009: The role of anniversaries in the history of biology»<br /></a></span></strong></div></span><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Hi intervindran </span></div><span style="font-family:trebuchet ms;"><div align="justify"><br /><span style="font-size:85%;"><em><strong><span style="color:#660000;">Esteban Manrique</span></strong></em>, director del MNCN<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-size:85%;"><em><strong><span style="color:#660000;">Janet Browne</span></strong></em>, catedràtica d Història de la Ciència de la Universitat de Harvard i autora de la biografia de Charles Darwin<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-size:85%;"><em><strong><span style="color:#660000;">Juli Peretó</span></strong></em>, editor de l’edició il∙lustrada El origen de las especies<br /></span></div></span><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">Un nou i sorprenent retrat de Charles Darwin, el gran naturalista. Redactat en dos volums, narra la història de la seua joventut com a aprenent de científic, fins als extraordinaris esdeveniments que finalment van forçar la publicació de <em>L’origen de les espècies</em>, que va provocar l’arribada dels anys de fama i polèmica.</span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;">Aquesta edició de <em>El origen de las especies</em> ofereix una nova frescor a l’obra mestra de l’evolució. El text ha estat adaptat pels científics Juli Peretó i Andrés Moya i s’acompanya amb més de 200 il∙lustracions de Carles Puche. Plantes, animals i fòssils es retraten amb la mateixa desimboltura de Darwin. En definitiva, una obra mestra del pensament científic que ens porta a preguntar‐nos per què som com som. També disponible edició en català i anglés.</span></span><span style="font-size:85%;"><br /></span></div><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi38MEi4snQwEIu0rhqyz8v4XkE333psN93Z0kfxvZR0eT2IkKEsSwTjLREWAXph168uS8gZAV31Xhvqf1B-hPdyypYEX_JdKhDpkriSJf3uuUxE5je-sQuMMc8o1RyHnBcWlIl6QaUZk1G/s1600/darwin+invitaci%C3%B3n+Madrid.jpg"></a>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-43938926349432989312009-11-10T09:27:00.007+01:002009-11-10T09:46:11.793+01:00NOVETAT EDITORIAL<span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:180%;color:#3333ff;"><strong><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24143&osCsid=0cf3944f50592189b6942bddf87d6410"target="_blank">La revolució va de bo!</a></strong></span><br /></span><span style="font-size:130%;color:#3333ff;">La modernització de la pilota valenciana</span><br /><span style="font-size:100%;color:#000099;">de Paco Cerdà, Purificació Mascarell</span></span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="color:#000099;"><span style="font-size:130%;">978-84-370-7618-8 · 2009 · 252 pp. ·<strong> 30 €</strong></span></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR_-RLzap-sFeFxY4jN1ojdmUK4TwgjSVwWGtWr5nvKZ0fZOcMZ6bwVD5F_0iUWHiDyY-wI59mdSrKnD1-Ny6E93y1VvYkjdhwGtxmqqgzfjqjCtsnqQQ29CrHyiOvpunpjcZQQSskDAQg/s1600-h/La-revoluci%C3%B3-va-de-bo!.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402389804287283154" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 171px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR_-RLzap-sFeFxY4jN1ojdmUK4TwgjSVwWGtWr5nvKZ0fZOcMZ6bwVD5F_0iUWHiDyY-wI59mdSrKnD1-Ny6E93y1VvYkjdhwGtxmqqgzfjqjCtsnqQQ29CrHyiOvpunpjcZQQSskDAQg/s200/La-revoluci%C3%B3-va-de-bo!.jpg" border="0" /></a></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;">La pilota valenciana s'ha llançat a un procés modernitzador iniciat a la transició democràtica i accelerat profundament al segle XXI. L'objectiu és superar el caràcter minoritari d'aquest joc tradicional per tal d'ampliar els seus horitzons i adaptar-lo a la modernitat. </span></span><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;">Aquest llibre repassa els canvis dins l'àmbit professional, a la televisió autonòmica, la incorporació com a matèria dins les escoles, o el desenvolupament d'una potent xarxa d'escoles i centres de tecnificació. Es tracta d'un procés recuperador que ha estat acompanyat per la integració de l'esport autòcton en un moviment internacional de pilota a mà que organitza campionats mundials i europeus. Anàlisi de la</span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;"> transformació polièdrica de la pilota valenciana amb deu reportatges i vint-i-tres entrevistes en profunditat als protagonistes més destacats d'aquest procés.<br /></div></span></span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-46674306090930780632009-11-05T11:41:00.003+01:002009-11-05T11:47:37.953+01:00Presentació: La cultura de la acequia<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="font-size:130%;color:#3333ff;">Dilluns, 9 de novembre. 12,00 h.</span> </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Sala de Graus - Facultat de Geografia i Història </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Universitat de València </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"></span> </div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24068&osCsid=9e6842baf4902ac4cae4b8742aa2879f"><span style="font-size:130%;color:#660000;">La cultura de la acequia</span> </a></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Agua, tierra y comunidad en el Suroeste de les Estados Unidos de América </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="font-size:100%;">de José A. Rivera</span> </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"></span> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24068&osCsid=9e6842baf4902ac4cae4b8742aa2879f"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400568745392235538" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 134px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh-fHKG6oZRD_MaEa-uNrX3Je4KlABLQkkwNaBURp00Gq2FqhtNBoqmTz2HrmIMhQsncZSVNmIM0RIOYw2ynB6VlJBtPxT-WmHNqb5tGVN3tLkB8wvip1oyhdu3LRv130SFtEUnddr64Vk/s200/La-cultura-de-la-acequia.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;">En la rica història de la irrigació en els països hispans, les sèquies comunals del sud-oest dels Estats Units representen un fenomen singular: com comunitats organitzades de regants, constitueixen les úniques autoritats públiques locals reconegudes per l'Estat. D'aquesta manera, es posa en relleu la capacitat de vertebració social comunitària que la distribució de l'aigua imposa, que a més vehiculen tota una cultura construïda a través dels segles, des de l'època colonial espanyola fins a la incorporació d'aquests territoris mexicans als Estats Units d'Amèrica. L'estudi dels regadius del riu Gran permet remuntar-se fins a l'herència andalusí importada pels colonitzadors espanyols, valorar la influència de les pràctiques de regadiu nadives i les pressions que ha suportat aquest sistema tradicional de gestió de l'aigua en època contemporània.<br /><br /></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><span style="font-size:100%;">Hi intervindran:<br /><br /><strong>Salvador Calatayud</strong></span>, professor d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València<br /><br /><span style="font-size:100%;"><strong>Luis Pablo Martínez</strong></span>, historiador<br /><br /><span style="font-size:100%;"><strong>José A. Rivera</strong>,</span> autor del llibre </span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-3725048134289988742009-07-02T14:04:00.001+02:002009-07-02T14:10:25.146+02:00CIUTATS EN FIRA. FRANKFURT<p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Hi ha ciutats amb nom de llibre. Frankfurt, Guadalajara, Bolonya són noms que sonen indefectiblement a llibres; no en va les dues primeres alberguen les dues fires del ram més importants del món i la tercera és la fira de referència en matèria de literatura infantil i juvenil. Però n’hi ha moltes més: la Buchmesse de Leipzig, el Salon du Livre de París, la London Book Fair, la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, la Book Expo of America --que durant quatre anys seguits se celebrarà a Nova York, encara que en anteriors edicions ha estat itinerant també per Chicago, Washington i Los Angeles--, la trobada anual de la American Library Association, la Fira Internacional del Llibre de Bogotá, la de Tòquio, la Bienal do Livro de Rio de Janeiro, la de Pequín, la de Goteborg i, naturalment Liber, que alterna la seua seu entre Barcelona i Madrid. Hi ha tantes fires en el calendari que un podria passar-se tot l'any viatjant d'un lloc a un altre del planeta, enllaçant una convocatòria després d'una altra. La pàgina web de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya recull gairebé un centenar de fires internacionals, encara que només participa directament en una dotzena d'elles. Les més importants o aquelles altres en les quals Espanya és país convidat d'honor, com ocorre aquest any en Goteborg i Pequín. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">A la que mai no se sol fallar és a la de Frankfurt, la veritable meca del llibre a què acudeixen cada any en peregrinació milers d'editors de tot el món. Les estadístiques són literalment fabuloses, estratosfèriques (l'any passat va congregar més de 7.300 expositors de més de cent països, va atreure uns 300.000 visitants, va ser coberta per uns 10.000 periodistes, s’hi van exposar més de 400.000 llibres i s’hi van celebrar, en els cinc dies que va durar, 2.900 actes), i cadascun dels seus vuit pavellons és major, ell solament, que la major de les restants fires internacionals. A Frankfurt cal anar almenys una vegada en la vida, si un es dedica a aquests menesters del llibre i la lectura, però millor, si és possible, tots els anys. Perquè és ací on realment s'escolta bategar al cor de la indústria del llibre, on un penetra en tots els secrets del negoci editorial, des de la producció a la distribució, la comercialització i la venda de drets. Ací es troba un amb grans autors, amb escriptors coneguts i traduïts a les més diverses llengües, llorejats amb el Nobel de literatura o el nom del qual sona de tant en tant per a tan preuat guardó, que es falla precisament coincidint amb la fira; amb editors d’oripell els catàlegs dels quals contenen el millor de la literatura universal; amb els grans grups de comunicació i entreteniment que han anat deglutint les editorials de referència de tota la vida; amb les editorials científiques, tècniques i acadèmiques, de seriositat germànica o holandesa o de caràcter més vistós i informal com les <em>university presses</em> anglosaxones; amb els scouts i agents literaris en funcions d’atalaiadors de <em>best sellers</em> i tractants de drets; amb mags de les noves tecnologies aplicades a l'edició, amb el llibre electrònic i l'<em>e-reader</em> com última atracció de fira (i mai millor dit); amb impressors làser, digitals i sota demanda, des de qualsevol punt del planeta; amb proveïdors de serveis capaços de compondre, maquetar i corregir un text en qualsevol idioma des d'una empresa situada a l'Índia o a Xina a preus imbatibles que conjuguen el baix cost de la mà d'obra amb la diferència horària; amb distribuïdors i revenedors de llibres saldats; amb llibreters grans i petits i bibliotecaris de biblioteques públiques i privades, municipals i universitàries, molt acaronats per la indústria, perquè segueixen sent els grans mediadors entre el llibre i el lector. En fi, una fira populosa i heterogènia que reuneix durant uns quants dies a l'any, generalment en la segona setmana d'octubre, els principals protagonistes del món del llibre, els productors i mercaders d'una mercaderia excepcional, la cultura escrita, de la qual s'han nodrit i es nodreixen les idees, el pensament i la imaginació de la humanitat. </span></p><p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">A Frankfurt es ve a treballar, i un es podria passar els cinc dies de fira sense sortir del recinte excepte per a pernoctar en un dels molts i caríssims hotels de què disposa la ciutat. Em consta que durant la resta de l'any els preus solen ser més assequibles, però la demanda concentrada en aquests tres o quatre dies de fira permet triplicar i fins a quadruplicar les tarifes habituals, per a satisfacció del gremi local d'hostaleria. Convé doncs no deixar la reserva d'habitació per a última hora, quan ja només es pot trobar una cabina en algun dels vaixells-hotel atracats en el riu Main, al costat mateix del centre històric, o buscar allotjament en algun petit poble dels voltants, molt ben comunicats tots amb la fira per transport públic (ferrocarril, metro i tramvia), que per altra banda és gratuït per a tots els firers. La veritat és que l'Ajuntament es bolca amb la Buchmesse (“fira del llibre” en alemany), un dels principals signes d’identitat de la ciutat, malgrat els rumors que corren sobre un eventual trasllat a Berlín, la nova capital alemanya, i cal suposar que també una important font d'ingressos econòmics, directes i indirectes. </p><p align="justify">Però no es pot venir a Frankfurt només a treballar. No es pot venir a Frankfurt i passar-se tot el dia a la fira i continuar treballant després a l'habitació de l'hotel, escodrinyant catàlegs aliens, fullejant manuscrits prometedors o ideant estratègies per al matí següent, o mercadejant títols, autors i xafardeigs en companyia de col·legues d'altres països amb els quals s'ha lligat una complicitat de dècades. És així com han fet la seua fortuna alguns editors famosos i de prestigi, que l'única cosa que han fet ha estat tenir els oïts atents en aquestes reunions festives i informals al lobby o al bar de l'hotel, i contractar els drets d'obres d'eficàcia ja provada en altres països. Uns altres li posen més literatura a l'assumpte i alimenten la llegenda d'editors exquisits i a l’aguait. La veritat és que la vida nocturna a Frankfurt és gairebé tan important com la diürna, i en les festes privades que organitzen les grans editorials -són memorables les de Surkhamp- se segueix treballant amb una copa a la mà, un canapè a l'altra, bona música i, sobretot, bona companyia. Algunes festes són tan liberals que permeten l'entrada fins i tot als editors universitaris espanyols, una fauna encara massa rara per aquests llocs. </p><p align="justify">Però Frankfurt és molt més que la fira del llibre. I això és el que el visitant ha de descobrir escapant-se unes hores del recinte de la fira o arribant un parell de dies abans. Frankfurt és la capital financera de la Unió Europea, seu del Banc Central Europeu, de la Borsa alemanya i de prop de 400 bancs, inclòs el Banc Federal d'Alemanya; disposa del major aeroport de càrrega del món i el segon més gran d'Europa, després del de Heathrow, a Londres; i també la seua estació de ferrocarril i la seua xarxa de metro són de les més grans del continent. Tot a Frankfurt és superlatiu. Excepte els monuments històrics i el propi teixit urbà, que van ser arrasats pels bombardeigs aeris aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, com va ocórrer també amb Dresden, Berlín, Hamburg i moltes altres capitals alemanyes. De l'antiga i pintoresca ciutat medieval tot just queden uns quants edificis, pràcticament reconstruïts des dels fonaments, com el mateix ajuntament i algun que altre habitatge entorn de la catedral. Tot a Frankfurt és doncs modern, recent, alçat en les dècades posteriors a la guerra, fruit de l'esforç i la voluntat dels seus habitants --naturals i immigrants, que constitueixen una important part del cens-- i de la seua confiança en el futur. </p><p align="justify">Frankfurt és també, o potser caldria dir abans de res, la ciutat de Goethe. La seua casa natal mereix la visita, com també la Paulskirche, on es va reunir en 1848 el primer parlament alemany, en un país poc donat fins a aleshores a les llibertats parlamentàries, i per descomptat els nombrosos museus que se succeeixen a l'una i l'altra riba del riu, entre ells el Städel, amb una col·lecció de pintura que arrenca des del segle XIV, el de Cinema, el d'Arquitectura, el d'Arts Decoratives i, més cèntric, el Museu d'Art Modern. Un pot també pujar-se a qualsevol de les altes torres que dominen la ciutat i que ofereixen vistes esplèndides (la Maintower, la del Commerzbank o la Messe Turm, la torre de la pròpia fira); visitar la Biblioteca Nacional, la més important d'Alemanya, amb més de 8 milions d'obres; o tafanejar per les nombroses i ben assortides llibreries que apunten per molts dels concorreguts carrers de la ciutat. I és que parlant de Frankfurt, al final resulta inevitable acabar parlant de llibres.<br /><br /><strong><em>Antoni Furió</em></strong></span></p>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-43652851753984943582009-06-30T11:40:00.003+02:002009-06-30T11:46:32.195+02:00Les editorials universitàries van vendre un 38% més que en 2008, en la Fira del Llibre de Madrid.<div align="justify"><strong><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;"><span style="color:#3366ff;"><em>Lo que hacen los mejores profesores universitarios</em></span> (<span style="color:#666666;">PUV), el llibre universitari més venut en aquesta cita.</span></span></strong><span style="color:#666666;"> </span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw3YBgi7Uxp4ctITxzWcdbJrjakYf4eQE688Ap_6YnYnfEvTQAEXvK3XBjbhF-qOe-8-Tqto3tXK8seO8d8pRf0EhfNJ-NNFDbgUABiacD09QkRSJq0PlOtjsjPT79wWqnws1yeqAGeyjL/s1600-h/lo-que-hacen-los-mejores.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5353053869665895826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 132px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw3YBgi7Uxp4ctITxzWcdbJrjakYf4eQE688Ap_6YnYnfEvTQAEXvK3XBjbhF-qOe-8-Tqto3tXK8seO8d8pRf0EhfNJ-NNFDbgUABiacD09QkRSJq0PlOtjsjPT79wWqnws1yeqAGeyjL/s200/lo-que-hacen-los-mejores.gif" border="0" /></a><span style="font-family:trebuchet ms;">En la Fira del Llibre de Madrid 2009, les editorials universitàries espanyoles van vendre llibres per valor de 7.836 euros, un 38% més que en l'any 2008, que van facturar 5.685 euros. La Universitat de València, seguida del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salamanca han estat les editorials que més han facturat, seguides de l'Institut d'Estudis Altoaragonesos i les Universitats de La Rioja, Lleida, Castella-la Manxa, Alacant i Alcalá.<br /><br />Les 50 editorials que han exposat les seues novetats durant aquesta Fira en les dues casetes de la UNE han realitzat vendes.<br />Els llibres més venuts en aquesta cita han estat els següents:<br /><br />1. Bain, Ken, <a name="OLE_LINK1"></a><a name="OLE_LINK2"></a><em>Lo que hacen los mejores profesores universitarios</em>, Publicacions de la Universitat de València.<br />2. Amengual Colom, Antoni, <em>Hablando de física a la salida del cine</em>, Universitat de les Illes Balears.<br />3. VV.AA., <em>Andalucía en la historia, n.º 24</em>, Centro de Estudios Andaluces.<br />4. Margulis, Lynn, <em>Los inicios de la vida</em>, Publicacions de la Universitat de València.<br />5. Browne, Janet, <em>Charles Darwin, el poder del lugar</em>, Publicacions de la Universitat de València.<br />6. Orzeszek, Agata, <em>Viajes con Ryszard Kapuscinski</em>, Universitat Autònoma de Barcelona.<br />7. J. Recasens y J. A. Conesa, <em>Malas hierbas en plántula. Guía de identificación</em>., Universitat de Lleida.<br />8. Sender, Ramón J., <em>Los cinco libros de Ariadna</em>, Instituto de Estudios Altoaragoneses.<br />9. Pérez Millán y Juan Antonio, <em>Cien médicos en el cine de ayer y de hoy</em>, Universidad de Salamanca.<br />10. Salinero Cascante, M.ª Jesús (coord.), <em>En torno a Julio Verne</em>, Universidad de La Rioja.<br /></div></span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-4810619970724090482009-06-18T09:09:00.008+02:002009-06-18T09:18:12.997+02:00LES UNIVERSITATS S’ESTAN CONVERTINT EN ESCOLES. Una crítica al procés de Bolonya<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><em>Des dels seus inicis, el procés de Bolonya ha estat acollit amb fortes crítiques a les universitats alemanyes. En octubre de 2008, el teòleg Marius Reiser va dimitir de la seua càtedra en protesta contra les reformes.</em></span></div><span style="font-family:trebuchet ms;"><em></em><div align="justify"><br /><span style="font-size:85%;">L’objectiu del procés de Bolonya és crear un Espai Europeu d’Educació Superior i, mentrestant, s’han estat introduint els títols de grau i de postgrau a les universitats alemanyes. Però no està tan clar com veu els nous graus el mercat de treball internacional. Tot i així, els qui voldrien mantenir l’ideal d’universitat de Humbdolt –és a dir, un lloc on l’ensenyament i la recerca estiguen vinculats estretament– i rebutgen amb vehemència tractar l’ensenyament universitari com si fos una escola, es neguen a quedar-se callats.<br /></span></div><div align="justify"><span style="font-size:85%;">En octubre de 2008, el teòleg Marius Reiser, catedràtic des de 1991 a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia, dimití de la seua càtedra en protesta contra els canvis a les universitats. Amb efectes de l’1 d’abril de 2009, ha dimitit com a funcionari de l’administració pública.<br /><br /><em>Senyor Reiser, quina és en la seua opinió la funció de la universitat?</em><br />Les universitats representen el cim del sistema educatiu. En aquest sentit, haurien de proporcionar el nivell més alt d’educació. Més encara, haurien d’encaminar els estudiants cap a la ciència i la recerca. Naturalment, no tots els estudiants poden ser investigadors. Tot i així, almenys és possible ensenyar-los a tots la diferència entre coneixement escolar i treball acadèmic.</span></span></div><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;"><div align="justify"><br /><em>Quines són les seues principals crítiques al procés de Bolonya?</em><br />Que precisament desdibuixa aquesta distinció. Com es pot llegir a tot arreu, el procés de Bolonya se centra totalment en la impartició de coneixements, en donar als estudiants un coneixement bàsic i una visió general sobre un tema. Tot està enfocat cara a la formació pro­fessional, amb les universitats limitades a proporcionar als estudiants els conei­xe­ments que més tard necessitaran en els seus llocs de treball.</div><div align="justify"><br /><em>Però no és bo això?</em><br />En els cursos de formació del professorat en particular, la transmissió de coneixements ha estat sempre un objectiu secundari de l’educació universitària. L’objectiu principal, per contra, era introduir els estu­diants en el treball científic i acadèmic i desenvolupar la seua pròpia personalitat, incloent-hi la capacitat de pensar i treballar de manera independent. No es tractava de proporcionar un coneixement planer i general. Els estudiants aprenien, per exemple, com resoldre proble­mes ells mateixos i com adquireixen els investigadors nous coneixe­ments.<br /></div><div align="justify"><em>Les reformes pretenen aconseguir un grau d’estandardització que portarà, a la llarga, a una mobilitat més general. No és això un bon objectiu, en la seua opinió?</em><br />No crec que hi haja ningú que realment vulga l’estandardització. El que volem, em sembla a mi, és un paisatge universitari divers en el qual cada disciplina és un tant diferent en cada universitat, depenent dels professors que hi treballen i d’on posen el seu èmfasi particular.<br />La mobilitat no té res a veure amb aquesta estandardització, a menys que l’objectiu siga realment fer que totes les universitats siguen exac­tament iguals, dotades amb el mateix equipament i havent d’ensenyar els mateixos continguts. Si fos així, els professors ja no serien necessaris: al capdavall, els estudiants dels cursos superiors són perfectament capaços de llegir en veu alta els llibres de text.<br /></div><em></em><div align="justify"><em>S’ha aconseguit més mobilitat?</em><br />Al contrari. A tots els efectes, els estudiants de grau ja no poden canviar d’una universitat a una altra abans de graduar-se. I això és perquè el pla d’estudis és tan rígid i està tan regulat que la mobilitat ja no és viable. El contingut i la presentació precisos dels mòduls no deixen de ser, després de tot, diferents a cada universitat, però els estudiants no poden permetre’s perdre un semestre per canviar d’universitat.</div><div align="justify"><br /><em>En altres paraules, vostè creu que hi ha prou estandardització per a destruir la diversitat però no suficient per facilitat la mobilitat dels estudiants. No veu res de positiu en la reforma?</em><br />No, no hi veig res de positiu. La gent continua dient que fins ara hem tingut massa llibertat en molts temes, i que els estudiants tenien problemes per a trobar el seu camí. Segurament és veritat que l’antic sistema necessitava una reforma, i que s’hauria d’haver seguit un enfocament més estructurat en alguns temes. Per exemple, hauria estat raonable introduir un examen intermedi per als estudiants que volguessen fer cursos de grau en formació del professorat. Aquestes reformes necessàries, però, s’haurien pogut fer fàcilment en l’antic sistema.</div><div align="justify"><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:85%;"><em>Quines seran les conseqüències a llarg terme de la reforma per a les universitats?</em><br />A llarg terme, convertirà les universitats en escoles. I com que tot el que realment necessita una escola és un assortiment de llibres de text, difícilment s’usaran en el futur les biblioteques universitàries. Hi trobaràs encara alguna persona rara que estiga prou boja per a seguir fent recerca, però la majoria dels estudiants ja no tindran temps.<br /><br /></span><br /></span><span style="font-size:85%;">Entrevista feta per Dagmar Giersberg, periodista freelance de Bonn. Traducció a l’anglès de Chris Cave. </span></div><div align="justify">Copyright: Goethe-Institut e. V., Online-Redaktion, juny 2009.</span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-1803755640069771642009-06-17T09:27:00.006+02:002009-06-17T10:04:00.013+02:00Presentacions Juny 2009<span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><span style="color:#3333ff;">Jaume I a través de la història</span></strong><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS-lUk-RcUa86soidK88XnQodyw8FU6cAVwASBN5cFS4jRbX23tdQPzWPphVydOln1Q1vwsxdKew7nUuTuOyxUzCwaEMqX1yD8H4Kyk5BO0SGLrFxAik91rfyh3nf96IoAD5FRBrp9Fsy8/s1600-h/Jaume-I-a-traves-de-la-historia.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348195780172109170" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 134px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS-lUk-RcUa86soidK88XnQodyw8FU6cAVwASBN5cFS4jRbX23tdQPzWPphVydOln1Q1vwsxdKew7nUuTuOyxUzCwaEMqX1yD8H4Kyk5BO0SGLrFxAik91rfyh3nf96IoAD5FRBrp9Fsy8/s200/Jaume-I-a-traves-de-la-historia.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;"> </span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><br />Antoni Furió, director de PUVJaume I fou rei, sant, heroi providencial, legislador, pare de la pàtria i fins i tot precedent de les idees progressistes o reaccionàries dels segles XIX i XX. La figura del gran monarca es presenta en aquesta obra, des de totes les perspectives possibles, en un viatge fascinant cap al passat que ens permet seguir la construcció del mite més vigorós de l’imaginari històric dels valencians.</span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;color:#000099;"><br />Dimecres, 17 de juny. 19,30 h </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;color:#000099;">Col·legi Major Rector Peset </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;color:#000099;">Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4 - València </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;color:#666666;">Hi intervindran </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;color:#666666;"><strong>Teresa Canet,</strong> <em>professora d’Història Moderna de la UV </em></span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:85%;color:#666666;"><strong>Paulino Iradiel</strong>, <em>catedràtic d’Història Medieval de la UV</em> </span><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;color:#666666;"><strong>Ernest Blenguer</strong>, <em>autor del llibre</em></span><em><br /></em><br /><br /><span style="color:#3333ff;"><strong>Idees i paraules.</strong> Una filosofia de la vida quotidiana<br /></span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDYsd7l88pJ9s1RRa81Bv7jpsF6arICT3K4kYQT76et0n20KXiLUeD9tiV9imeCK2NYv9ZBJL9_Dm9ZQxQKMdGbDkdM8pjCQSlu6a6Ols4njJbo2ycDT7j5tbdXwY2Iq7G_KeYyd9CIWr/s1600-h/IDEES-I-PARAULES.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348196046855298818" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigDYsd7l88pJ9s1RRa81Bv7jpsF6arICT3K4kYQT76et0n20KXiLUeD9tiV9imeCK2NYv9ZBJL9_Dm9ZQxQKMdGbDkdM8pjCQSlu6a6Ols4njJbo2ycDT7j5tbdXwY2Iq7G_KeYyd9CIWr/s200/IDEES-I-PARAULES.jpg" border="0" /></span></a><br /><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#666666;"><span style="font-size:85%;">Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se’ns vol classificar sempre com a membres d’un grup? Qüestions com aquestes constitueixen per a l’autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió i mostrar el caràcter de la nostra època.</span> </span></span><br /><p><span style="font-family:trebuchet ms;"></span></p><p><span style="font-family:trebuchet ms;"></p></span><br /><span style="color:#666666;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#000099;">Dijous, 18 de juny. 19,30 h<br />Llibreria La Central del Raval<br />C/ Elisabets, 6 - Barcelona<br /></span><br />Hi intervindran </span></span></span><br /></span><span style="color:#666666;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong>Enric Sòria</strong><em>, escriptor<br /></em><strong>Tobies Grimaltos</strong><em>, autor del llibre<br /></em><strong>Stefano M. Cingolani</strong><em>, Publicacions de la Universitat de València</em> </span></span></span><br /><span style="color:#666666;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span></span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><span style="font-size:100%;color:#3333ff;"><strong>Las alas de España.</strong> Iberia, líneas aéreas (1940-2005)</span><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWKskQtFRViFjJcHpB4xJalLFypPMMDq2ZIaAXj3zo7Eb0aJaCX_DgKn8B-o4egkkhup15rhH32IQckrMO-fynAx1d6TOw9kFZj9pZJd76alvClrZxYJcocfZ2GBhQnWCNiuwE_eOCZV3Y/s1600-h/Las-alas-de-espa%C3%B1a.jpg"><span style="font-family:trebuchet ms;"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5348196373851714962" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 134px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWKskQtFRViFjJcHpB4xJalLFypPMMDq2ZIaAXj3zo7Eb0aJaCX_DgKn8B-o4egkkhup15rhH32IQckrMO-fynAx1d6TOw9kFZj9pZJd76alvClrZxYJcocfZ2GBhQnWCNiuwE_eOCZV3Y/s200/Las-alas-de-espa%C3%B1a.jpg" border="0" /></span></a><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;">La història espanyola de la segona meitat del segle XX està marcada en els transports aeris per l'existència i l'activitat de l'aerolínia espanyola per antonomàsia, Iberia. Aquest llibre constitueix la primera història empresarial d'Iberia, des de la utilització com un instrument del règim franquista en la seua política de relacions internacionals fins a la privatització del capital de les companyies aèries de titularitat pública. </span></span><br /></span></span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#000099;"><br />Dijous, 18 de juny. 19,30 h </span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#000099;">Club INFORMACIÓN </span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#3366ff;"><span style="color:#000099;">Avda. Doctor Rico, 17 - Alacant</span> </span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;">Hi intervindran<br /></span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><strong>Victor Morlán,</strong><em> secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures del Ministeri de Foment<br /></em><strong>Roque Moreno,</strong><em> professor titular d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant<br /></em><strong>Gabriel Tortella,</strong><em> catedràtic emèrit de la Universidad de Alcalá i Premi Rei Joan Carles d’Economia<br /></em><strong>Javier Vidal,</strong> <em>catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat d’Alacant i autor del llibre</em></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;"><em><br /><br /></em><br /><br /><br /><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;"></span>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-69931268978596488462009-06-02T08:35:00.010+02:002009-06-02T09:34:48.580+02:00Héroes alfabéticos, Premi de la Crítica Literària Valenciana<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">El professor d’Història Contemporània de la Universitat de València, Justo Serna, guanya el Premi de la Crítica Literària Valenciana en la modalitat d’assaig, amb el llibre <em><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=23918&osCsid=df83d6d13b81368a945a0d7c039cfacd"target="_blank">Héroes alfabéticos</a></em>, editat per <a href="http://puv.uv.es/"target="_blank">Publicacions de la Universitat de València</a>.<br />Així mateix, els escriptors Honorato Boscá i Vicente Gallego han estat els guanyadors de narrativa i poesia, respectivament, de la XIX edició dels Premis de la Crítica Literària Valenciana.<br />Fonts de l’Associació Valenciana d’Escriptors i Crítics Literaris (CLAVE), organitzadora del certamen, van anunciar els premiats en un comunicat del jurat, que es va reunir ahir a la localitat valenciana de Quart de Poblet.<br />Els Premis de la Crítica es concedeixen a les millors obres escrites per un autor valencià i publicades durant l’any anterior, en aquest cas 2008.<br />El jurat d’assaig i altres gèneres ha acordat premiar l’obra de Justo Serna, pel seu tractament nou dels arquetips literaris, les seues referències intertextuals i el seu personal punt de vista expressat en to divulgatiu.<br /></span><br /><span style="font-size:85%;"><a href="http://puv.uv.es/target="></a></span><span style="font-size:85%;"><span target="_blank" style="font-family:trebuchet ms;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyOKkPOl0n5erX0s7CGqQnzZX32hyohQVlr4rj4C6JNo1LD84NPH5VP6sI56eiswCdhyNUsQqHowYUAtNS_ZSYpRT7txra_LjnUPyXZiwOejhBJhmwxo1TettQXk2oZ8RXN3453cYN2in5/s1600-h/Heroes-alfabeticos.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342624330133863634" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 122px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyOKkPOl0n5erX0s7CGqQnzZX32hyohQVlr4rj4C6JNo1LD84NPH5VP6sI56eiswCdhyNUsQqHowYUAtNS_ZSYpRT7txra_LjnUPyXZiwOejhBJhmwxo1TettQXk2oZ8RXN3453cYN2in5/s200/Heroes-alfabeticos.jpg" border="0" /></a>Els personatges literaris ens ajuden a pensar en els altres. Són els nostres herois alfabètics: per delegació ens mostren què desitgem o què temem. Amb ells vivim i fins i tot parlem: formen una populosa demografia de tipus admirables o roïns amb els quals vam tractar. Aquest llibre comença amb els Adúlters de novel·la i acaba amb els Vampirs de conte: de Bovary a Dràcula. Els capítols són assaigs ordenats alfabèticament: una crònica personal, la de l’historiador que llegeix certes novel·les com documents culturals. Sens dubte es tracta d’un elenc subjectiu, encara que no arbitrari: també passen per ací els Espies, els Licàntrops, els Monstres, etc. Viuen en algunes de les novel·les que més ens han commocionat, aquelles que expressen un context al mateix temps que el depassen. Aquest fet els converteix en matèria d’història cultural, però també en objecte de gaudi.<br /><br /></span><br /><br /></span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-74407458193062697592009-05-26T10:10:00.001+02:002009-05-26T10:25:30.132+02:00ADÉU A LES LLIBRERIES (1). DES DE NOVA YORK<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Poques coses hi ha més agradables que passejar sense rumb, sorprendre's a cada nova cantonada, deixar-se atrapar pels atractius inesperats d'una ciutat, en comptes d'intentar atrapar-los armat de plànols i guies turístiques. És el que els francesos diuen <em>flâner</em>, un verb de no fàcil traducció al català i que exigeix practicar-lo per a entendre'l plenament. I poques coses més agradables que visitar llibreries per a, a més del goig que suposa fullejar les novetats exposades en les taules o escodrinyar en les prestatgeries, si és que t'agraden els llibres, penetrar en els gustos i els interessos de les gents que habiten la ciutat.<br />Les llibreries, però, estan patint pertot arreu una doble transformació. Cada vegada n'hi ha menys i les que sobreviuen o les que s'obrin de nou, són totes cada vegada més paregudes. Les llibreries petites i mitjanes, les llibreries de llibreter, aquelles que asseguraven la biodiversitat de la cultura i el pensament, estan desapareixent, i el seu lloc està sent ocupat per les grans superfícies, interessades només en dos tipus de llibre: els textos escolars i els <em>best sellers</em>, és a dir, els que són negoci. Poden dedicar un bon espai a piles i piles d'un mateix títol, perquè la seua venda assegura una bona rendibilitat per metre quadrat, i en canvi no dedicar ni un centímetre o dos de visibilitat al llom d'un llibre d'assaig, d'un llibre acadèmic, d'un llibre de fons, perquè la seua venda és més incerta o irregular, esporàdica. I l’interès primer del bon mercader és fer caixa tots els dies.<br />Amb els llibres universitaris, com amb molts altres bons llibres, pot passar i passa com amb moltes pel·lícules, que ni tan sols arriben a estrenar-se; ni tan sols arriben a les pantalles perquè als propietaris de les sales de cine no els interessen: perdrien diners si les exhibissen en comptes de programar la pel·lícula nord-americana de torn, de rendibilitat assegurada, encara que siga dolenta i de consum i oblit immediats.<br />Les llibreries s'estan omplint també d'això, de llibres de consum i oblit immediats. De llibres prescindibles, sense interès. I això no sols passa en les grans superfícies, sinó també en les seccions de llibres vinculades a cadenes o establiments comercials, com El Corte Inglés, la Fnac o la Casa del Llibre, que és on cada vegada més la gent sol comprar els llibres. Cada dia s'assemblen més. Cada dia les seccions i els llibres que tenen exposats són els mateixos. Per a mal, naturalment. En la Fnac ja fa temps que els llibres d'assaig i de ciències socials en general han quedat reduïts a la mínima expressió. Ara els ha tocat el torn també als llibres d'història i d'humanitats, que han perdut espai considerablement i, per tant, en la lògica mercantil dels mercaders de llibres, prestigi i interès. Fins i tot els llibreters --encara que seria millor dir-ne els dependents de la llibreria o l'estrateg comercial que s'encarrega de la seua distribució en taules i prestatges-- fan trampa i et colen entre els llibres d'història novel·les històriques, gasòfies sobre els templers i els croats, patracols esotèrics i fraus colossals com les obres de César Vidal i Federico Jiménez Losantos.<br />El retrocés espacial dels llibres d'història ha sigut ocupat immediatament pels manuals d'autoajuda, les guies de viatge i les obres sobre espiritualitat i misteris, inclosos els religiosos. És el signe del nostre temps. Almenys a Madrid, Barcelona, València o Sevilla, on les llibreries tradicionals, petites, tanquen, i les seccions de llibres dels grans magatzems redueixen les seues pretensions a la comercialitat i la irracionalitat més absolutes. Irracionalitat, perquè no se m'ocorre un altre nom de secció per a tots aquests llibres d'esoterisme, espiritualitat i autoajuda que ara triomfen i ocupen els estants on abans s'apinyaven els llibres de pensament, cultura i bona literatura.<br />No és del tot el cas de Nova York. També als Estats Units i en els països anglosaxons en general s'ha produït el fenomen de concentració i simplificació del mapa de llibreries. Costen de trobar, però encara hi ha llibreries petites, mitjanes, especialitzades o generalistes. Però el mapa apareix dominat ja per les grans cadenes (com Barnes and Nobles, igual que Waterstones i Borders a Anglaterra), que repeteixen el mateix model, i, per tant, la mateixa oferta, per totes les sucursals que tenen obertes per tota la ciutat. No hi ha sorpreses, no hi ha emoció. Entres en una nova llibreria i saps que vas a trobar-te el mateix que acabes de veure en l'anterior. I a més, en el paquet, poques coses que valguen la pena. Potser, de tant en tant, alguna bona novel·la o algun bon assaig, sobretot de política o economia, mig ocults entre l'oferta aclaparadora de llibres intranscendents, que seran ràpidament oblidats quan una nova remesa de llibres igualment prescindibles vinga a substituir-los. Amb una sola excepció: les obres d'economia.<br />En la llibreria de Barnes and Nobes que tinc més a mà, prop del Rockefeller Center --i on entre, mentre fora, davant de la seu de la cadena de televisió NBC un petit grup de manifestants vocifera contra la influència esquerrana en els mitjans de comunicació--, les seccions d'història i de ciències socials són tan pobres i decebedores com a tot arreu. Res de bo, res d’interès, amb alguna honorable i aïllada excepció. I a més, has d'anar a buscar-los al soterrani, en una ubicació recòndita i humiliant. Bé, no és per res, però els títols d'història, humanitats i ciències socials representen entre els dos terços i les tres quartes parts de la producció anual --i del fons-- de les editorials universitàries espanyoles. També de les <em>university presses</em> nord-americanes, el títols de les quals tampoc estan presents en les llibreries de les grans cadenes. Les editorials universitàries, que publiquen molt i molt bé, no venen els seus llibres en aquesta mena de llibreries. El que significa que hi ha d'altres canals de distribució i venda.<br />Però el que m'interessa destacar ací, per a tancar aquesta primera nota prèvia a la inauguració de la BEA d'enguany, és la insòlita presència dels llibres d'economia en una llibreria comercial com Barnes and Noble. Insòlita per la gran quantitat i diversitat de títols --d'economia en general, de <em>management</em>, d’<em>investment</em>, de <em>bussiness</em>, d'empresa...- i pel seu emplaçament en un lloc d'honor com és la planta baixa de l'establiment, només entrar. Lògicament aquest lloc de preferència i aquesta profusió de títols només s'expliquen si els llibres d'economia es venen molt, I és que sembla que les anàlisis, tesis i profecies dels economistes susciten entre els lectors nord-americans un interès semblant al que susciten les obres d'espiritualitat, esoterisme i autoajuda entre els lectors espanyols. Ben mirat, i encara que algú podria argüir que l'economia no deixa de ser també una matèria esotèrica, els lectors nord-americans, en contra dels tòpics que els presenten com quasi analfabets, despreocupats intel·lectualment i menys curiosos culturalment que els europeus, no sols es preocupen més pels problemes reals i contemporanis --la meitat dels llibres d'economia tracten de la crisi de 2008, les seues causes, les seues conseqüències, les seues possibles solucions, les seues analogies amb la de 1929--, sinó que busquen explicacions racionals. Els lectors espanyols, si jutgem per les seccions i els títols que triomfen en les llibreries, semblen més preocupats pels misteris irracionals i per com autoajudar-se un mateix (no importa si molts dels autors d'aquests llibres són nord-americans, com aquell espavilat que s'ha fet ric preguntant a tot el món qui s'ha emportat el seu formatge).<br />Antoni Furió<br /></span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-50428105538469600272009-05-25T12:29:00.018+02:002009-05-25T13:04:06.120+02:00L’home que té el món dins del cap<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;">Un llibre de converses amb Joan Francesc Mira repassa la vida, les inquietuds i el llegat de l’intel·lectual valencià viu més destacat.<br />El personatge hi exposa els seus punt de vista sobre assumptes diversos: l’antropologia, la literatura, la política o el valencianisme. </span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><strong>LA VIDA, EL TEMPS, EL MÓN</strong> </span><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24069&language=va&osCsid=e53c5f6fcc97ee7439d0fc4bfc295e63" target="_blank"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339708093766926626" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmHJSV_X2CzsYtrwzvO30hJG3Up9oDcYvr5QMv2oqWWg9kk-VDkwdTH32wzGPEo6JH3qBO_rSi3V3osG34DrQdViiD9Gh1FoQ3IPN5vmMekRhvI4l2cwXP9o7ECowfMqMCGxPcoywbkt7u/s200/La-vida,-el-temps,-el-mon.jpg" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-family:trebuchet ms;">Autor: PERE ANTONI PONS </span></span></div><div align="justify"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Editorial: PUV - </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Pàgines: 378 </span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;">«Joan F. Mira, de gran rellevància dins el món de la literatura i la cultura catalanes per l’envergadura de la seua obra literària i intel·lectual durant quaranta anys, conversa al llarg de sis dies amb el periodista i escriptor Pere Antoni Pons. El resultat és un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix».<br /><br /><br /></span><span style="font-size:100%;">Que Joan Francesc Mira és el nostre intel·lectual viu més sòlid no hi ha dubte. La seua formació és impressionant; ha tocat tots els pals i sense quedar-se en la superfície; presenta una producció assagística i literària impagable; i, paral·lelament, ha demostrat un compromís nacional i polític insubornable.<br />Compendiar una vida tan intensa no és fàcil però l’escriptor i periodista Pere Antoni Pons ho ha aconseguit després de tancar-se amb Mira en casa d’aquest últim durant sis dies, en què ha enregistrat una trentena d’hores de conversa. El llibre, que no té una pretensió biogràfica, aconsegueix atrapar qualsevol lector amb un mínim d’inquietuds valencianistes o, simplement, aquell qui presente un mínim de curiositat.<br />Aquest és un mèrit compartit entre Mira, que en cada resposta ens proporciona una lliçó magistral, ponderada i argumentada, i Pons, pel seu impecable paper de conductor i per la brillant idea d’haver concebut un projecte com aquest.<br />Els temes tractats són diversos però no dispars. Les preguntes i les respostes s’enllacen amb naturalitat sense trair el guió ni l’agilitat del diàleg. En l’extensa entrevista, Mira es despulla intel·lectualment i ens mostra amb un cert propòsit didàctic la bastida del seu pensament.<br />Aquest llibre és un conjunt de molts llibres, tants com <em>Mires</em> hi ha. Sense cap indici de fatiga davant la tossuda realitat —especialment la valenciana— i amb l’honradesa del savi, Mira ens ofereix alguns fragments com els que ara apuntem sense cap propòsit de resum:<br /><br /><strong>Roma</strong> «Roma, per a mi, és una segona pàtria. Jo sóc romà!»<br /><br /><strong>Lluís Aracil</strong> «És l’únic autèntic geni que jo he conegut en la vida». «Potser és el persona que jo he conegut que ha tingut, no sé si més coneixements, però sí més vastitud de lectures retingudes.»<br /><br /><strong>Marxisme</strong> «Mai no m’hauria sentit còmode en un partit com el PSAN, que es definia marxistalenisnista. Des de sempre vaig tindre ben clar, i no era l’únic, que els principis clarament democràtics havien de ser irrenunciables.»<br /><br /><strong>L’«últim» Fuster</strong> «El Fuster dels 60 era un home actiu, esperançat, que ajudava i estimulava la gent en tot el que podia... No com després, en els anys 80, que ja passava de tot, la qual cosa personalment no em feia tanta gràcia.» «[Va expressar] un excés de complaença i d’aprovació enfront del partit socialista, governant en aquell moment. Quan, l’any 82, el PSOE va arribar al poder tant a València com a Madrid, Fuster, que els havia criticat moltíssim, va canviar d’actitud.»<br /><br /><strong>Pancatalanisme</strong> «Quan vaig arribar a la conclusió que les bases per a una identificació política total amb Catalunya ja a penes no existien i que era molt difícil o improbable que una majoria, o una part significativa i decisiva de la societat valenciana poguera assumir mai aquells postulats, doncs vaig pensar que en alguna cosa em devia haver equivocat.» «Vaig demanar [a un dirigent pancatalanista] si no veia que per cada catalanista que fabricaven o guanyaven, fabricaven deu nous anticatalanistes.»<br /><br /><strong>Llengua i identitat</strong> «El nostre element d’identitat més insubstituïble i fonamental, no l’únic, però sí el més important, és la llengua. Les altres coses són complementàries.»<br /><br /><strong>Valencianisme polític</strong> «Jo tinc la impressió d’haver militat sempre en el mateix partit. » «Un nacionalisme sense unes elits polítiques, intel·lectuals, socials i econòmiques, no té manera de prosperar i consolidar-se, o és extremadament difícil.»<br /><br /><strong>Lectura</strong> «A banda del català, jo llegesc habitualment en espanyol, en italià, en francés, en anglés, i també en portugués i una mica en alemany, a més de fer visites regulars als grecs i als llatins.»<br /><br /><strong>Educació</strong> «Hi ha hagut una devaluació total de la importància dels continguts: s’ha insistit tant en els mètodes d’aprenentatge, que s’ha deixat de banda la substància.»<br /><br /><strong>Els Borja</strong> «Si, en comptes de ser de Xàtiva, els Borja hagueren estat d’Àvila, la història oficial espanyola parlaria de ‘<em>nuestros Papas del Renacimiento que enaltecieron nuestra cultura en Roma</em>’ i coses així.»<br /><br /><strong>Premis literaris</strong> «Als premis literaris s’hi presenta molta gent que té la mateixa qualitat que jo tindria si em presentara a un premi de piano tocant el <em>Happy Birthday to you</em> amb un sol dit». «Em vaig presentar al Sant Jordi amb <em>Viatge al final del fred</em> [...] També vaig quedar finalista, i li varen donar el premi a un xicot de disset anys per fer la gràcia de premiar un adolescent de qui després no se n’ha sabut mai més res».<br /><br /><strong>Crítics</strong> «Si estic convençut que una cosa està ben feta, i rep un crítica negativa, pensaré que aquell crític és un inepte.» «Els pocs que fan crítica a la literatura catalana, i que, quan creuen que una cosa és dolenta ho diuen sense manies, són odiats i mal vistos, no diré noms.»<br /><br /><strong>La «Divina Comèdia»</strong> «Per a mi el <em>number one</em> és el Dante. Perquè això de la <em>Divina Comèdia</em> és una cosa molt increïble, et deixa acollonit.»<br /><br /><strong>El pare Batllori</strong> «El pare Batllori, més dues o tres persones més que he conegut en la vida, pertanyen a la quasi extinta, o extinta totalment, categoria dels savis.»<br /><br /><strong>Eliseu Climent</strong> «És un personatge prodigiós. No solament perquè té la capacitat d’inventar coses, sinó perquè després les porta a la pràctica».<br /><br /></span></span><span style="font-family:trebuchet ms;">Article d'Enric Orts publicat a <em>El punt, </em>del 24 al 30 de maig del 2009</span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span></div><div align="justify"><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-181669463129417423.post-46654073151433374632009-05-14T12:22:00.018+02:002009-05-14T12:54:50.114+02:00Presentació a Barcelona<a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24070&osCsid=6db23c11eb9c5f090c6fac06640f494b&language=va" target="_blank"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335629450721079394" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 170px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwKh4-yMXesMYrN8AoHU43L4PSIkNH9SqBh-SCupG1q63kfCSotlHLj_GUPpLSnTWDeJtqIVMfOgWKTSVgrqZRTW7PI9i74LfLc3BSWR5CsqRAzGrnqxITJuw1pG-5HMb3Hk7S2CWevlPM/s200/AL-VENT.jpg" border="0" /></a><br /><div><div align="left"><a href="http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24070&osCsid=6db23c11eb9c5f090c6fac06640f494b&language=va" target="_blank"></a><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;color:#6666cc;"><strong>Dijous, 21 de maig </strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;color:#6666cc;"><strong>19,00 h<br />La Central del Raval </strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;color:#6666cc;"><strong>C/ Elisabets, 6 </strong></span></div><div align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#6666cc;"><strong><span style="font-size:130%;">Barcelona</span></strong> </span></span></div><br /><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="color:#999999;"></span></span></p><br /><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-size:85%;color:#999999;"></span></span></span></p><br /><br /><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><p align="left"><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"></span></span></span></p><span style="font-family:trebuchet ms;color:#666666;"><span style="font-size:130%;"><span style="color:#999999;"><p align="left">Presentació del llibre:</span> </span></span></p><p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#990000;"><strong><span style="font-size:85%;"><em><span style="font-size:180%;">Al vent, Crònica d’una nova cançó</span></em><br /></span></strong></span></span></p><p align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><span style="color:#666666;">Hi intervindran :<br /></span><strong><span style="color:#990000;">Raimon</span>,</strong> <em>cantautor<br /></em><strong><span style="color:#990000;">Carles Gámez</span>,</strong> <em>autor del llibre<br /></em><strong><span style="color:#990000;">Stefano M. Cingolani,</span></strong> <em>Publicacions de la Universitat de València</em></span></p><span style="font-family:trebuchet ms;"><br />Bob Dylan, Georges Brassens, Elvis Presley, The Platters, Domenico Modugno, The Beatles, Françoise Hardy, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Chico Buarque, Augusto Algueró, Marisol, Adriano Celentano, Pi de la Serra, Jacques Brel, Los Brincos, Mina, Pau Riba, Guillermina Motta, Sisa, Léo Ferré, Ovidi Montllor, Pete Seeger són alguns dels noms que es troben en aquesta crònica musical i cultural sobre uns anys en què la música popular va fer la seua revolució. La irrupció de la figura de Raimon i la cançó Al vent és el tret de sortida per al naixement d'una nova cançó entre nosaltres. La cançó Al vent es transforma en himne per a tota una generació que per primera vegada proclamava la seua independència i rebel·lia. Una societat en transformació que tindrà en la música popular un dels seus motors de canvi i alliberament.</span><br /><br /><a href="http://puv.uv.es/"target="_blank"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335624588978933682" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 107px; CURSOR: hand; HEIGHT: 38px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwC3REnJtmcxWv-48cgJfWbDDv-vfdijCx-RTMuQU2Q5V2yPN8gZ5EDrdwqKjwnQHuKwUFteLE7DDvcjYZb5L2lmXMMceje3YC72whkPtgAGBwreOaUp16_Q_NzGcR94LaT8ZksHHyFAzC/s200/Nuevo+publica.JPG" border="0" /></a> <a href="http://www.lacentral.com/?idm=2&"target="_blank"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335624459719857858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 146px; CURSOR: hand; HEIGHT: 36px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3wEY2LC0r3H0ze4EEtrmaFaMkeH-ioWKBVdWhLdqBqtfHUXogddGohBVje5WFuG5GgQA8HcEwRhR4PM4dJsP3FglS7p8Prafii4PnAIjhbTsewMWsWlst1ssLYwO0zpFvK8xhho5jMk8D/s200/logo+nuevo+central.jpg" border="0" /></a><br /></span></div>Publicacions de la Universitat de Valènciahttp://www.blogger.com/profile/04123908860307796910noreply@blogger.com0