Dissabte es va tancar el curs dedicat a l’estudi de la propietat intel·lectual, organitzat per http://auladeedicion.uv.es/. Els alumnes, qualificats i motivats, han seguit durant 48 hores les explicacions d’un acreditat conjunt de professors i professionals de l’edició.
En les vuit hores dedicades a aquest tema durant l’últim cap de setmana he vist com Guillermo Palao era capaç de transmetre, amb la veritat que la passió atorga, la idea que el respecte a la propietat intel·lectual és garantia de desenvolupament intel·lectual i social. Com ell tots ens hem quedat amb la mateixa enveja davant aquesta Constitució que, sens dubte, assumint el més substantiu de l’esperit il·lustrat, demana que s’afavoresquen els inventors, es respecte i protegesca la seua propietat des del mil set-cents i... Sens dubte, els Estats Units aportaran al desenvolupament de les seues crisis el valor afegit d’un coneixement generat des dels seus centres d’investigació i, per això, les seues crisis tindran formes de desenvolupament molt diferents de les nostres. Però, sobretot, la propietat intel·lectual gaudeix d’una hegemonia, que fins i tot genera, al seu torn, altres formes de la seua protecció i ús: creative commons. A Espanya, formes creades per a protegir la propietat intel·lectual, la desprestigien.
Però, a més, he pogut apreciar com caben plantejaments econòmics que, assumint la inestable realitat dels processos i formes de desenvolupament de productes digitals en els nostres dies, farien possible donar llum a formes de negoci de l’edició digital que haurien d’estar protagonitzades per les publicacions universitàries. En veritat, les publicacions universitàries haurien d’haver estudiat i assajat formes de negoci per a, d’una banda, corregir alguna de les seues disfuncions (com ara en el camp de les publicacions periòdiques) i, per una altra, haurien de presentar formes de desenvolupament comercial de l’edició digital. Aquesta seria una important contribució que, a més, revertiria en la societat i el sistema productiu el que el pressupost públic hagués aportat via finançament de les universitats.
Amb gran enveja aprecie la forma en què els sectors editorials europeus,que han contribuït a regular i difondre la investigació de qualitat des que es va editar Le Journal des savants, han donat el pas a l’edició digital en l’àmbit de les publicacions periòdiques que recullen la investigació avançada. No només han conservat el que l’editor, dintre de la més pura tradició del concepte d’editor, ha aportat de qualitat a la difusió i conservació dels treballs més valorats per la comunitat científica, sinó que, a més, han assolit perfeccionar el producte digital perquè rendesca més fruits a aquesta comunitat científica. Els serveis de publicacions de les universitats espanyoles haurien d’aportar una forma de comerç digital que recollís el camp de la investigació consolidada; en realitat, Europeana ja és un projecte que està aproximant les formacions culturals més destacades a les nostres taules d’estudi. El gran buit, el dels “llibres invisibles” probablement li’l lliurarem a Google. La pena és que aquest serà el resultat final per peresa i falta de planificació i imaginació, d’idees.
G. Quintás.
