dijous, 2 d’octubre de 2008

Presentació de la revista Transfer

Avui s’ha presentat a València, a l’Aula Magna de la Universitat, la revista Transfer, una eficaç eina de projecció exterior de la cultura catalana, promoguda per l’Institut Ramon Llull. Transfer es publica en anglès i es nodreix dels articles que prèviament s’han publicat en català en revistes catalanes, mallorquines i valencianes. Transfer podria tenir només una existència acadèmica, i repartir-se pels diferents lectorats de català o els departaments d’hispàniques d’arreu del món; també podria reduir-se a una presència institucional, repartida per agregaduries culturals de les ambaixades i altres organismes de representació institucional a l’exterior. Això només ja la justificaria. Però resulta que Transfer és també útil i eficaç des del punt de vista editorial i de la comunicació cultural. En traduir a l’anglès els articles que ja han tingut una circulació en català, els dóna una projecció exterior més àmplia i els facilita una nova circulació en un circuit cultural més ampli, europeu en primer lloc i de seguida global. I així, un article de Josep Lluís Barona, que aparegué inicialment en català a L’Espill, va ser traduït a l’anglès per Transfer i penjat també en la xarxa europea Eurozine, que reuneix més de 120 revistes en els més diversos idiomes del continent, des de Gran Bretanya a Turquia i dels països escandinaus als mediterranis. I gràcies a la traducció anglesa, l’article de Barona ha pogut ser llegit i interessar a una revista xinesa, que l’ha publicat en xinès. L’article de Barona, escrit i publicat en català, pot ser llegit ara en xinès per lectors xinesos, a través de la intermediació de l’anglès.
Tres revistes de la Universitat de València participen en el projecte Transfer: Mètode, Caràcters i L’Espill. Una revista de divulgació científica, d’alta divulgació científica, Mètode, que es publica trimestralment amb l’objectiu de contribuir a la difusió del coneixement científic i que s’ha guanyat un lloc i un prestigi ben merescuts més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic. Una revista de llibres, una de les poques revistes de llibres que existeixen al nostre àmbit cultural i lingüístic, Caràcters, crítica, rigorosa en els seus judicis, independent, moderna en el seu disseny i la seua concepció. I una revista de pensament i cultura, L’Espill, que vol continuar els pressupòsits, actualitzats als nous temps, amb què la va fundar fa trenta anys Joan Fuster, pressupòsits que s’aparten d’un emmirallament essencialista, d’una contínua i angoixada interrogació sobre el si mateix de la nostra cultura i la nostra identitat, per a reflexionar sobre els grans problemes de la nostra època en un món cada vegada més globalitzat, més interconnectat.
Tres revistes universitàries, en tant com les publica la Universitat de València, però que estan lluny de limitar-se al que entenem habitualment per cultura universitària. I això es deu a dos factors: al molt que ha canviat, que està canviant cada dia, la funció de la Universitat al nostre temps, que ja no es circumscriu només a la docència i a la investigació, els dos grans pilars de la Universitat del segle XX, sinó que hi afegeix un tercer ingredient cada vegada més fonamental, com és el cultural i social, cívic, el de la intervenció en els grans debats públics que interessen la nostra societat, des de l’organització del territori i l’urbanisme a la defensa i conservació del patrimoni o el creixement sostenible, i que en el nostre cas particular, afegeix a més la defensa i conservació del patrimoni lingüístic, l’ús normal i la dignificació de la llengua pròpia. A aquest protagonisme que la Universitat vol tenir en la vida ciutadana, en la vida social, a la qual pot aportar una important massa crítica, s’afegeix el paper substitutori que la Universitat de València ha hagut de jugar en aquest i en tants altres aspectes de la vida cultural i institucional del nostre país, omplint buits i dèficits substancials en diverses matèries, des de l’àmbit editorial, per exemple en el camp de l’assaig i el pensament, sempre tan precaris, al representatiu i institucional, molt més delicat, com ara quan ha d’assumir la representació valenciana en iniciatives o esdeveniments que afecten el conjunt de la nostra llengua, com la passada edició de la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana va ser la invitada d’honor.
Aquest paper substitutori l’ha de jugar una vegada més, i amb molt de gust, en la col·laboració amb l’Institut Ramon Llull del qual formen part els governs de Catalunya i les Illes Balears (i a través de la Fundació Ramon Llull, també el govern d’Andorra i, aviat, el Consell General dels Pirineus i la ciutat de l’Alguer), i al qual esperem que algun dia s’afegesquen també les autoritats i les institucions valencianes. Mentrestant, la Universitat de València col·labora en les distintes iniciatives del Ramon Llull i, en particular, en aquesta apassionant –i eficaç!– aventura editorial que és la revista Transfer, que es nodreix dels articles publicats prèviament en diverses revistes culturals dels Països Catalans, entre elles les tres ja citades publicades per la Universitat de València, però que compta també amb una destacada participació valenciana en la seua confecció, des del consell de redacció, del qual formen part Gustau Muñoz, Vicent Olmos, Neus Campillo i Martí Domínguez, a l’edició i impressió, que es fa a València, amb la inestimable col·laboració de la dissenyadora gràfica Montse Mas i del director, Josep Lluís Martín. La revista, dirigida per Carles Torner, té una doble seu, a Barcelona i a València, i és a València, i concretament a les Publicacions de la Universitat de València, on es du a terme el procés editorial, on es coordina editorialment la revista.
L’aportació valenciana, i en particular la de la Universitat de València, a la revista Transfer és, doncs, notable. En recursos tècnics i humans, però sobretot en la voluntat de contribuir a un projecte important, necessari, en un món –com deia abans– cada vegada més globalitzat i que té en l’anglès la seua llengua franca, a un projecte en el qual creiem i amb el qual ens sentim fortament compromesos.

Antoni Furió