Una victoria defensiva

Un libro relata la importancia de la suma de combates por el control de Valencia en el devenir de la Guerra Civil

Quizás porque no haya alcanzado el renombre de batallas como Belchite, el Ebro, Madrid, Guadalajara o Jarama. Porque se luchara a lo largo de un disperso frente de más de 150 kilómetros o porque no tomaran parte en ella mitos de la iconografía republicana como El Campesino, Líster o Modesto, la batalla por Valencia no ha ocupado un lugar destacado en la historiografía de la Guerra Civil.

Sin embargo, a lo largo de un centenar de días, entre principios de abril y el 25 de julio de 1938 se sucedieron una serie de intensos combates por el control de Valencia que influyeron de forma determinante en la moral de las tropas republicanas y en el transcurso de la contienda en un momento en el que resistir -para la República- podía ser sinónimo de victoria si la guerra contra el fascismo daba el salto a todo el continente, como finalmente sucedería en septiembre de 1939.

Edelmir Galdón destaca estos aspectos en su obra La Batalla por Valencia, una victoria defensiva. El libro supone una aportación novedosa a la literatura relacionada con la Guerra Civil no solo por reivindicar la importancia de los combates que se sucedieron por la conquista de la ciudad. También porque Galdón se ha aproximado al tema desde lo que se podría definir como la curiosidad del excursionista. "Hago muchas excursiones y en ellas observé la cantidad de restos de líneas de resistencia y construcciones militares que había por la zona de Espadà y que en ninguna parte había información suficiente sobre todo aquello. El libro es el resultado de las investigaciones que hice por explicarlo", relata.

La lucha por Valencia comenzó tras la derrota de la batalla de Teruel y la "debacle militar" de la ofensiva de Aragón que acabó con la división de la zona republicana en dos y la irrupción en Vinaròs de las tropas franquistas. Franco se fijó entonces la captura de Valencia como el siguiente objetivo dada su importancia como principal puerto de entrada de provisiones y munición de la República.

Sin embargo, el avance fulgurante de las tropas sublevadas se topó con la resistencia del Ejército Popular, que recuperó parte de la moral perdida. Galdón destaca la importancia de la batalla por Valencia en retrasar el desenlace de la guerra y en desgastar al ejército franquista mientras el Estado Mayor republicano preparaba la ofensiva del Ebro. Buena parte del mérito lo atribuye a la llamada línea XYZ -"las tres últimas letras del alfabeto porque detrás ya no quedaba nada hasta Valencia"- una estructura defensiva de trincheras desde la sierra de Javalambre, pasando por la sierra del Toro hasta la localidad de Almenara, de la que se recogen numerosos testimonios gráficos que aún perduran.


Article publicat per Jaime Prats a El País, el dimecres 23 de febrer de 2011.

Pensar el País Valencià en temps de globalització

Presentació de la segona edició del volum col·lectiu
«Vida amunt i nacions amunt»

Hi intervindran:

Ferran Archilés, Universitat de València

Àngel Calpe, Acadèmia Valenciana de la Llengua

Agustí Colomer, Unió Democràtica del Poble Valencià

Francesc Pérez Moragón, Universitat de València



Dijous, 24 de febrer. 19,30h.

Fòrum de Debats · La Nau · C/ Universitat, 2 · València

José Luis Canet Vallés, nou director del Servei de Publicacions de la Universitat

El catedràtic de Filologia Espanyola José Luis Canet Vallés és el nou director del Servei de Publicacions de la Universitat de València. Canet va ser nomenat el 20 de gener i va prendre possessió del càrrec el passat dimecres 26, substituint així l’anterior director, Antoni Furió.



José Luis Canet Vallés va ser degà de la Facultat de Filologia entre els anys 2002 i 2005; ha sigut membre de la Comissió del Servei de Publicacions de la Universitat de València (1996-2002); i ha dirigit el Servei d’Informació Bibliogràfica (Servei de Biblioteca) de la Universitat del 1990 al 2002.
A més, ha format part de la Comissió Tècnica del Pla d’Estudis de Biblioteconomia i Documentació del 1994 al 1995, entre altres càrrecs administratius i de gestió. Fins l’any passat, Canet ha sigut membre assessor del rector per a la Reforma dels Plans d’Estudi, un càrrec que ha ostentat durant dos anys.

Pensar el País Valencià en temps de globalització

El proper dijous, 24 de febrer, a les 19,30h dins el Fòrum de Debats que celebra la Universitat de València a La Nau (C/Universitat, 2), hi haurà la taula redona «Pensar el País Valencià en temps de globalització», a propòsit de la segona edició del volum col·lectiu «Vida amunt i nacions amunt».
En ella hi intervindran: Ferran Archilés (Universitat de València), Àngel Calpe (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Agustí Colomer (Unió Democràtica del Poble Valencià) i Francesc Pérez Moragón (Universitat de València). Abelard Saragossà (Universitat de València)serà l’encarregat de moderar l’acte.

Us hi esperem!

CANVIAR LA SUBVENCIÓ EN INVERSIÓ

Revise amb interès el núm. 20 de UneLibros quan dos companys de tasques editorials m’han convençut d’una cosa simple: he de seguir alimentant la secció editorial; això no impedeix que el bloc reculla el mateix contingut i l’òbriga al camp de l’opinió immediata, directa.
Com a primer apunt en el doble espai recull la impressió positiva que m’ha produït aquest núm. 20. És més, subscric alguna de les seues pàgines i reitere que l’edició universitària no sols no ha de relegar l’espai de la docència, sinó que l’ha de dotar de diversitat.
Per altra banda, s’informa de l’existència de diversos projectes d’edició electrònica; una dada que ens fa recordar que si bé no s’ha de renunciar a l’edició digital, hauríem de reconèixer que no es tracta d’editar més; ara per ara, es tracta de pensar models d’edició diversos d’acord amb fins associats al procés d’aprenentatge o de difusió de la investigació. La pregunta que ens hem de fer és clara: Quines alternatives ens obri la digitalització i la reforma de les pràctiques docents en la Universitat? Quina alternativa i quin pla estem en condicions de reproduir? Què legitima aquesta alternativa des de tots els punts de vista, és a dir, des de l’epistemologia, la didàctica, la sociologia?
En tot cas, la presa de decisions per part de les universitats ha de tenir en compte l’advertiment que recull un matisat document de la CRUE: "Les inversions en TIC han de ser analitzades amb molta cura, ja que resulten molt arriscades, perquè requereixen sumes de diners importants que es col·loquen en actius sotmesos a una ràpida obsolescència”.1 Després d’aquesta oportuna observació, s’hi apunta una possible solució: "Les universitats haurien de promoure més el desenvolupament de projectes TIC en cooperació amb altres institucions i agents socials i professionals". D’aquesta cooperació no sorgirien només projectes, sinó projectes de qualitat contrastada. Els concursos locals poden ocultar molta mediocritat.
És a dir, l’important és pensar i dissenyar un pla editorial en el desenvolupament del qual cooperen els editors privats i els universitaris, altres àmbits de l’administració autonòmica i estatal —que, per cert, trobarien en el desenvolupament d’aquests projectes la forma de configurar un sector productiu d’alt interès social i econòmic. Probablement això obligue a redimensionar les empreses editores i els projectes, però no ens hem de quedar sense analitzar el problema fins que es retire del nostre possible camp de joc i, per descomptat —aquest el meu gran temor—, fins i tot del camp d’activitat de l’edició privada nacional.
Per la meua part, vull manifestar que no és possible promoure el desenvolupament en cooperació sense canviar la subvenció en inversió i sense discutir un pla editorial de producció de continguts amb la finalitat d’obtenir el número crític d’usuaris capaç de vèncer el cost i l’obsolescència d’aquest tipus de productes. Les mancances econòmiques del futur immediat aconsellen una administració de recursos; de cap manera, absència de projectes.

G. Quintás

___________
1 Las tecnologías de la información y las comunicaciones en el sistema universitario español, Madrid, 2004, p. 86. La data d’edició no resta valor a la reflexió.

DESMESURA, Sr. President

Em sembla que hem tret una conclusió a partir de les anàlisis que han fet els ponents al voltant de la legislació sobre propietat intel·lectual: el dret penal no és la solució als problemes derivats d’una cultura tan permissiva amb la violació de la propietat intel·lectual. És per això que ens ha sorprès la comparança utilitzada pel Sr. president del Govern en parlar d’«una de les qüestions més complexes de l’actual món de la comunicació»: articular la vigència de la propietat intel·lectual i els drets d’autor amb el desenvolupament de la tecnologia digital.
Em referesc a considerar que «la lluita contra la pirateria informativa i cultural és una exigència peremptòria, tant com ho va ser en el seu moment eradicar-la dels mars per a garantir les rutes marítimes i el lliure comerç entre les nacions».
En realitat, la desmesura que suposa equiparar ambdues formes i figures és una palada més de desprestigi sobre la propietat intel·lectual. Sr. president, la comparança sobra, és pura desmesura. Caldrà parlar molt sobre aquest tema; només a molt llarg termini serà sensible l’efecte d’una política informativa orientada a atorgar credibilitat al discurs sobre la propietat intel·lectual.

G. Quintás

Per la mateixa senda!

Dissabte es va tancar el curs dedicat a l’estudi de la propietat intel·lectual, organitzat per http://auladeedicion.uv.es/. Els alumnes, qualificats i motivats, han seguit durant 48 hores les explicacions d’un acreditat conjunt de professors i professionals de l’edició.

En les vuit hores dedicades a aquest tema durant l’últim cap de setmana he vist com Guillermo Palao era capaç de transmetre, amb la veritat que la passió atorga, la idea que el respecte a la propietat intel·lectual és garantia de desenvolupament intel·lectual i social. Com ell tots ens hem quedat amb la mateixa enveja davant aquesta Constitució que, sens dubte, assumint el més substantiu de l’esperit il·lustrat, demana que s’afavoresquen els inventors, es respecte i protegesca la seua propietat des del mil set-cents i... Sens dubte, els Estats Units aportaran al desenvolupament de les seues crisis el valor afegit d’un coneixement generat des dels seus centres d’investigació i, per això, les seues crisis tindran formes de desenvolupament molt diferents de les nostres. Però, sobretot, la propietat intel·lectual gaudeix d’una hegemonia, que fins i tot genera, al seu torn, altres formes de la seua protecció i ús: creative commons. A Espanya, formes creades per a protegir la propietat intel·lectual, la desprestigien.

Però, a més, he pogut apreciar com caben plantejaments econòmics que, assumint la inestable realitat dels processos i formes de desenvolupament de productes digitals en els nostres dies, farien possible donar llum a formes de negoci de l’edició digital que haurien d’estar protagonitzades per les publicacions universitàries. En veritat, les publicacions universitàries haurien d’haver estudiat i assajat formes de negoci per a, d’una banda, corregir alguna de les seues disfuncions (com ara en el camp de les publicacions periòdiques) i, per una altra, haurien de presentar formes de desenvolupament comercial de l’edició digital. Aquesta seria una important contribució que, a més, revertiria en la societat i el sistema productiu el que el pressupost públic hagués aportat via finançament de les universitats.

Amb gran enveja aprecie la forma en què els sectors editorials europeus,que han contribuït a regular i difondre la investigació de qualitat des que es va editar Le Journal des savants, han donat el pas a l’edició digital en l’àmbit de les publicacions periòdiques que recullen la investigació avançada. No només han conservat el que l’editor, dintre de la més pura tradició del concepte d’editor, ha aportat de qualitat a la difusió i conservació dels treballs més valorats per la comunitat científica, sinó que, a més, han assolit perfeccionar el producte digital perquè rendesca més fruits a aquesta comunitat científica. Els serveis de publicacions de les universitats espanyoles haurien d’aportar una forma de comerç digital que recollís el camp de la investigació consolidada; en realitat, Europeana ja és un projecte que està aproximant les formacions culturals més destacades a les nostres taules d’estudi. El gran buit, el dels “llibres invisibles” probablement li’l lliurarem a Google. La pena és que aquest serà el resultat final per peresa i falta de planificació i imaginació, d’idees.

G. Quintás.