CANVIAR LA SUBVENCIÓ EN INVERSIÓ

Revise amb interès el núm. 20 de UneLibros quan dos companys de tasques editorials m’han convençut d’una cosa simple: he de seguir alimentant la secció editorial; això no impedeix que el bloc reculla el mateix contingut i l’òbriga al camp de l’opinió immediata, directa.
Com a primer apunt en el doble espai recull la impressió positiva que m’ha produït aquest núm. 20. És més, subscric alguna de les seues pàgines i reitere que l’edició universitària no sols no ha de relegar l’espai de la docència, sinó que l’ha de dotar de diversitat.
Per altra banda, s’informa de l’existència de diversos projectes d’edició electrònica; una dada que ens fa recordar que si bé no s’ha de renunciar a l’edició digital, hauríem de reconèixer que no es tracta d’editar més; ara per ara, es tracta de pensar models d’edició diversos d’acord amb fins associats al procés d’aprenentatge o de difusió de la investigació. La pregunta que ens hem de fer és clara: Quines alternatives ens obri la digitalització i la reforma de les pràctiques docents en la Universitat? Quina alternativa i quin pla estem en condicions de reproduir? Què legitima aquesta alternativa des de tots els punts de vista, és a dir, des de l’epistemologia, la didàctica, la sociologia?
En tot cas, la presa de decisions per part de les universitats ha de tenir en compte l’advertiment que recull un matisat document de la CRUE: "Les inversions en TIC han de ser analitzades amb molta cura, ja que resulten molt arriscades, perquè requereixen sumes de diners importants que es col·loquen en actius sotmesos a una ràpida obsolescència”.1 Després d’aquesta oportuna observació, s’hi apunta una possible solució: "Les universitats haurien de promoure més el desenvolupament de projectes TIC en cooperació amb altres institucions i agents socials i professionals". D’aquesta cooperació no sorgirien només projectes, sinó projectes de qualitat contrastada. Els concursos locals poden ocultar molta mediocritat.
És a dir, l’important és pensar i dissenyar un pla editorial en el desenvolupament del qual cooperen els editors privats i els universitaris, altres àmbits de l’administració autonòmica i estatal —que, per cert, trobarien en el desenvolupament d’aquests projectes la forma de configurar un sector productiu d’alt interès social i econòmic. Probablement això obligue a redimensionar les empreses editores i els projectes, però no ens hem de quedar sense analitzar el problema fins que es retire del nostre possible camp de joc i, per descomptat —aquest el meu gran temor—, fins i tot del camp d’activitat de l’edició privada nacional.
Per la meua part, vull manifestar que no és possible promoure el desenvolupament en cooperació sense canviar la subvenció en inversió i sense discutir un pla editorial de producció de continguts amb la finalitat d’obtenir el número crític d’usuaris capaç de vèncer el cost i l’obsolescència d’aquest tipus de productes. Les mancances econòmiques del futur immediat aconsellen una administració de recursos; de cap manera, absència de projectes.

G. Quintás

___________
1 Las tecnologías de la información y las comunicaciones en el sistema universitario español, Madrid, 2004, p. 86. La data d’edició no resta valor a la reflexió.

DESMESURA, Sr. President

Em sembla que hem tret una conclusió a partir de les anàlisis que han fet els ponents al voltant de la legislació sobre propietat intel·lectual: el dret penal no és la solució als problemes derivats d’una cultura tan permissiva amb la violació de la propietat intel·lectual. És per això que ens ha sorprès la comparança utilitzada pel Sr. president del Govern en parlar d’«una de les qüestions més complexes de l’actual món de la comunicació»: articular la vigència de la propietat intel·lectual i els drets d’autor amb el desenvolupament de la tecnologia digital.
Em referesc a considerar que «la lluita contra la pirateria informativa i cultural és una exigència peremptòria, tant com ho va ser en el seu moment eradicar-la dels mars per a garantir les rutes marítimes i el lliure comerç entre les nacions».
En realitat, la desmesura que suposa equiparar ambdues formes i figures és una palada més de desprestigi sobre la propietat intel·lectual. Sr. president, la comparança sobra, és pura desmesura. Caldrà parlar molt sobre aquest tema; només a molt llarg termini serà sensible l’efecte d’una política informativa orientada a atorgar credibilitat al discurs sobre la propietat intel·lectual.

G. Quintás

Per la mateixa senda!

Dissabte es va tancar el curs dedicat a l’estudi de la propietat intel·lectual, organitzat per http://auladeedicion.uv.es/. Els alumnes, qualificats i motivats, han seguit durant 48 hores les explicacions d’un acreditat conjunt de professors i professionals de l’edició.

En les vuit hores dedicades a aquest tema durant l’últim cap de setmana he vist com Guillermo Palao era capaç de transmetre, amb la veritat que la passió atorga, la idea que el respecte a la propietat intel·lectual és garantia de desenvolupament intel·lectual i social. Com ell tots ens hem quedat amb la mateixa enveja davant aquesta Constitució que, sens dubte, assumint el més substantiu de l’esperit il·lustrat, demana que s’afavoresquen els inventors, es respecte i protegesca la seua propietat des del mil set-cents i... Sens dubte, els Estats Units aportaran al desenvolupament de les seues crisis el valor afegit d’un coneixement generat des dels seus centres d’investigació i, per això, les seues crisis tindran formes de desenvolupament molt diferents de les nostres. Però, sobretot, la propietat intel·lectual gaudeix d’una hegemonia, que fins i tot genera, al seu torn, altres formes de la seua protecció i ús: creative commons. A Espanya, formes creades per a protegir la propietat intel·lectual, la desprestigien.

Però, a més, he pogut apreciar com caben plantejaments econòmics que, assumint la inestable realitat dels processos i formes de desenvolupament de productes digitals en els nostres dies, farien possible donar llum a formes de negoci de l’edició digital que haurien d’estar protagonitzades per les publicacions universitàries. En veritat, les publicacions universitàries haurien d’haver estudiat i assajat formes de negoci per a, d’una banda, corregir alguna de les seues disfuncions (com ara en el camp de les publicacions periòdiques) i, per una altra, haurien de presentar formes de desenvolupament comercial de l’edició digital. Aquesta seria una important contribució que, a més, revertiria en la societat i el sistema productiu el que el pressupost públic hagués aportat via finançament de les universitats.

Amb gran enveja aprecie la forma en què els sectors editorials europeus,que han contribuït a regular i difondre la investigació de qualitat des que es va editar Le Journal des savants, han donat el pas a l’edició digital en l’àmbit de les publicacions periòdiques que recullen la investigació avançada. No només han conservat el que l’editor, dintre de la més pura tradició del concepte d’editor, ha aportat de qualitat a la difusió i conservació dels treballs més valorats per la comunitat científica, sinó que, a més, han assolit perfeccionar el producte digital perquè rendesca més fruits a aquesta comunitat científica. Els serveis de publicacions de les universitats espanyoles haurien d’aportar una forma de comerç digital que recollís el camp de la investigació consolidada; en realitat, Europeana ja és un projecte que està aproximant les formacions culturals més destacades a les nostres taules d’estudi. El gran buit, el dels “llibres invisibles” probablement li’l lliurarem a Google. La pena és que aquest serà el resultat final per peresa i falta de planificació i imaginació, d’idees.

G. Quintás.