Un llibre de converses amb Joan Francesc Mira repassa la vida, les inquietuds i el llegat de l’intel·lectual valencià viu més destacat.
El personatge hi exposa els seus punt de vista sobre assumptes diversos: l’antropologia, la literatura, la política o el valencianisme.
El personatge hi exposa els seus punt de vista sobre assumptes diversos: l’antropologia, la literatura, la política o el valencianisme.
LA VIDA, EL TEMPS, EL MÓN
Autor: PERE ANTONI PONS
Editorial: PUV - Pàgines: 378
«Joan F. Mira, de gran rellevància dins el món de la literatura i la cultura catalanes per l’envergadura de la seua obra literària i intel·lectual durant quaranta anys, conversa al llarg de sis dies amb el periodista i escriptor Pere Antoni Pons. El resultat és un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix».
Que Joan Francesc Mira és el nostre intel·lectual viu més sòlid no hi ha dubte. La seua formació és impressionant; ha tocat tots els pals i sense quedar-se en la superfície; presenta una producció assagística i literària impagable; i, paral·lelament, ha demostrat un compromís nacional i polític insubornable.
Compendiar una vida tan intensa no és fàcil però l’escriptor i periodista Pere Antoni Pons ho ha aconseguit després de tancar-se amb Mira en casa d’aquest últim durant sis dies, en què ha enregistrat una trentena d’hores de conversa. El llibre, que no té una pretensió biogràfica, aconsegueix atrapar qualsevol lector amb un mínim d’inquietuds valencianistes o, simplement, aquell qui presente un mínim de curiositat.
Aquest és un mèrit compartit entre Mira, que en cada resposta ens proporciona una lliçó magistral, ponderada i argumentada, i Pons, pel seu impecable paper de conductor i per la brillant idea d’haver concebut un projecte com aquest.
Els temes tractats són diversos però no dispars. Les preguntes i les respostes s’enllacen amb naturalitat sense trair el guió ni l’agilitat del diàleg. En l’extensa entrevista, Mira es despulla intel·lectualment i ens mostra amb un cert propòsit didàctic la bastida del seu pensament.
Aquest llibre és un conjunt de molts llibres, tants com Mires hi ha. Sense cap indici de fatiga davant la tossuda realitat —especialment la valenciana— i amb l’honradesa del savi, Mira ens ofereix alguns fragments com els que ara apuntem sense cap propòsit de resum:
Roma «Roma, per a mi, és una segona pàtria. Jo sóc romà!»
Lluís Aracil «És l’únic autèntic geni que jo he conegut en la vida». «Potser és el persona que jo he conegut que ha tingut, no sé si més coneixements, però sí més vastitud de lectures retingudes.»
Marxisme «Mai no m’hauria sentit còmode en un partit com el PSAN, que es definia marxistalenisnista. Des de sempre vaig tindre ben clar, i no era l’únic, que els principis clarament democràtics havien de ser irrenunciables.»
L’«últim» Fuster «El Fuster dels 60 era un home actiu, esperançat, que ajudava i estimulava la gent en tot el que podia... No com després, en els anys 80, que ja passava de tot, la qual cosa personalment no em feia tanta gràcia.» «[Va expressar] un excés de complaença i d’aprovació enfront del partit socialista, governant en aquell moment. Quan, l’any 82, el PSOE va arribar al poder tant a València com a Madrid, Fuster, que els havia criticat moltíssim, va canviar d’actitud.»
Pancatalanisme «Quan vaig arribar a la conclusió que les bases per a una identificació política total amb Catalunya ja a penes no existien i que era molt difícil o improbable que una majoria, o una part significativa i decisiva de la societat valenciana poguera assumir mai aquells postulats, doncs vaig pensar que en alguna cosa em devia haver equivocat.» «Vaig demanar [a un dirigent pancatalanista] si no veia que per cada catalanista que fabricaven o guanyaven, fabricaven deu nous anticatalanistes.»
Llengua i identitat «El nostre element d’identitat més insubstituïble i fonamental, no l’únic, però sí el més important, és la llengua. Les altres coses són complementàries.»
Valencianisme polític «Jo tinc la impressió d’haver militat sempre en el mateix partit. » «Un nacionalisme sense unes elits polítiques, intel·lectuals, socials i econòmiques, no té manera de prosperar i consolidar-se, o és extremadament difícil.»
Lectura «A banda del català, jo llegesc habitualment en espanyol, en italià, en francés, en anglés, i també en portugués i una mica en alemany, a més de fer visites regulars als grecs i als llatins.»
Educació «Hi ha hagut una devaluació total de la importància dels continguts: s’ha insistit tant en els mètodes d’aprenentatge, que s’ha deixat de banda la substància.»
Els Borja «Si, en comptes de ser de Xàtiva, els Borja hagueren estat d’Àvila, la història oficial espanyola parlaria de ‘nuestros Papas del Renacimiento que enaltecieron nuestra cultura en Roma’ i coses així.»
Premis literaris «Als premis literaris s’hi presenta molta gent que té la mateixa qualitat que jo tindria si em presentara a un premi de piano tocant el Happy Birthday to you amb un sol dit». «Em vaig presentar al Sant Jordi amb Viatge al final del fred [...] També vaig quedar finalista, i li varen donar el premi a un xicot de disset anys per fer la gràcia de premiar un adolescent de qui després no se n’ha sabut mai més res».
Crítics «Si estic convençut que una cosa està ben feta, i rep un crítica negativa, pensaré que aquell crític és un inepte.» «Els pocs que fan crítica a la literatura catalana, i que, quan creuen que una cosa és dolenta ho diuen sense manies, són odiats i mal vistos, no diré noms.»
La «Divina Comèdia» «Per a mi el number one és el Dante. Perquè això de la Divina Comèdia és una cosa molt increïble, et deixa acollonit.»
El pare Batllori «El pare Batllori, més dues o tres persones més que he conegut en la vida, pertanyen a la quasi extinta, o extinta totalment, categoria dels savis.»
Eliseu Climent «És un personatge prodigiós. No solament perquè té la capacitat d’inventar coses, sinó perquè després les porta a la pràctica».
Article d'Enric Orts publicat a El punt, del 24 al 30 de maig del 2009
Que Joan Francesc Mira és el nostre intel·lectual viu més sòlid no hi ha dubte. La seua formació és impressionant; ha tocat tots els pals i sense quedar-se en la superfície; presenta una producció assagística i literària impagable; i, paral·lelament, ha demostrat un compromís nacional i polític insubornable.
Compendiar una vida tan intensa no és fàcil però l’escriptor i periodista Pere Antoni Pons ho ha aconseguit després de tancar-se amb Mira en casa d’aquest últim durant sis dies, en què ha enregistrat una trentena d’hores de conversa. El llibre, que no té una pretensió biogràfica, aconsegueix atrapar qualsevol lector amb un mínim d’inquietuds valencianistes o, simplement, aquell qui presente un mínim de curiositat.
Aquest és un mèrit compartit entre Mira, que en cada resposta ens proporciona una lliçó magistral, ponderada i argumentada, i Pons, pel seu impecable paper de conductor i per la brillant idea d’haver concebut un projecte com aquest.
Els temes tractats són diversos però no dispars. Les preguntes i les respostes s’enllacen amb naturalitat sense trair el guió ni l’agilitat del diàleg. En l’extensa entrevista, Mira es despulla intel·lectualment i ens mostra amb un cert propòsit didàctic la bastida del seu pensament.
Aquest llibre és un conjunt de molts llibres, tants com Mires hi ha. Sense cap indici de fatiga davant la tossuda realitat —especialment la valenciana— i amb l’honradesa del savi, Mira ens ofereix alguns fragments com els que ara apuntem sense cap propòsit de resum:
Roma «Roma, per a mi, és una segona pàtria. Jo sóc romà!»
Lluís Aracil «És l’únic autèntic geni que jo he conegut en la vida». «Potser és el persona que jo he conegut que ha tingut, no sé si més coneixements, però sí més vastitud de lectures retingudes.»
Marxisme «Mai no m’hauria sentit còmode en un partit com el PSAN, que es definia marxistalenisnista. Des de sempre vaig tindre ben clar, i no era l’únic, que els principis clarament democràtics havien de ser irrenunciables.»
L’«últim» Fuster «El Fuster dels 60 era un home actiu, esperançat, que ajudava i estimulava la gent en tot el que podia... No com després, en els anys 80, que ja passava de tot, la qual cosa personalment no em feia tanta gràcia.» «[Va expressar] un excés de complaença i d’aprovació enfront del partit socialista, governant en aquell moment. Quan, l’any 82, el PSOE va arribar al poder tant a València com a Madrid, Fuster, que els havia criticat moltíssim, va canviar d’actitud.»
Pancatalanisme «Quan vaig arribar a la conclusió que les bases per a una identificació política total amb Catalunya ja a penes no existien i que era molt difícil o improbable que una majoria, o una part significativa i decisiva de la societat valenciana poguera assumir mai aquells postulats, doncs vaig pensar que en alguna cosa em devia haver equivocat.» «Vaig demanar [a un dirigent pancatalanista] si no veia que per cada catalanista que fabricaven o guanyaven, fabricaven deu nous anticatalanistes.»
Llengua i identitat «El nostre element d’identitat més insubstituïble i fonamental, no l’únic, però sí el més important, és la llengua. Les altres coses són complementàries.»
Valencianisme polític «Jo tinc la impressió d’haver militat sempre en el mateix partit. » «Un nacionalisme sense unes elits polítiques, intel·lectuals, socials i econòmiques, no té manera de prosperar i consolidar-se, o és extremadament difícil.»
Lectura «A banda del català, jo llegesc habitualment en espanyol, en italià, en francés, en anglés, i també en portugués i una mica en alemany, a més de fer visites regulars als grecs i als llatins.»
Educació «Hi ha hagut una devaluació total de la importància dels continguts: s’ha insistit tant en els mètodes d’aprenentatge, que s’ha deixat de banda la substància.»
Els Borja «Si, en comptes de ser de Xàtiva, els Borja hagueren estat d’Àvila, la història oficial espanyola parlaria de ‘nuestros Papas del Renacimiento que enaltecieron nuestra cultura en Roma’ i coses així.»
Premis literaris «Als premis literaris s’hi presenta molta gent que té la mateixa qualitat que jo tindria si em presentara a un premi de piano tocant el Happy Birthday to you amb un sol dit». «Em vaig presentar al Sant Jordi amb Viatge al final del fred [...] També vaig quedar finalista, i li varen donar el premi a un xicot de disset anys per fer la gràcia de premiar un adolescent de qui després no se n’ha sabut mai més res».
Crítics «Si estic convençut que una cosa està ben feta, i rep un crítica negativa, pensaré que aquell crític és un inepte.» «Els pocs que fan crítica a la literatura catalana, i que, quan creuen que una cosa és dolenta ho diuen sense manies, són odiats i mal vistos, no diré noms.»
La «Divina Comèdia» «Per a mi el number one és el Dante. Perquè això de la Divina Comèdia és una cosa molt increïble, et deixa acollonit.»
El pare Batllori «El pare Batllori, més dues o tres persones més que he conegut en la vida, pertanyen a la quasi extinta, o extinta totalment, categoria dels savis.»
Eliseu Climent «És un personatge prodigiós. No solament perquè té la capacitat d’inventar coses, sinó perquè després les porta a la pràctica».
Article d'Enric Orts publicat a El punt, del 24 al 30 de maig del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada