dimecres, 22 d’abril de 2009

La Fira del Llibre de Londres

Si les fires del llibre donen una idea de per on van les coses i quines son les últimes tendències en el món de l’edició, la que se celebra aquests dies a Londres (20-22 d’abril) permet constatar que els canvis son vertiginosos, que l’única crisi que viu el sector és una crisi de creixement i que ben aviat la indústria cultural serà molt diferent de com l’hem coneguda fins ara.
La fira d’enguany és més gran que mai, perquè al pavelló tradicional d’Earl’s Court, s’ha afegit una ala supletòria, gairebé tan espaiosa com l’altra, per donar cabuda als nous expositors. Ara bé, entre un terç i la meitat de la superfície total està destinada a l’edició digital, i no tant als editors tradicionals de llibre imprès, com als proveïdors de serveis. Sens dubte, el gran protagonista és el lector de llibres electrònics, i els grans noms de la fira no són ja els dels grans grups editorials o de comunicació, sinó els gegants del sector de la informàtica i d’Internet, com Sony, Amazon o Google. I, al seu costat, una multitud de petites empreses de solucions digitals, que recorden molt el fenomen de les petites botigues de tota mena que solen proliferar entorn d’El Corte Inglés o d’altres grans magatzems.
No ens enganyem, però, perquè aquests canvis només afecten la superfície de la indústria cultural, la forma o el suport en què es presenta el llibre. Que no és poca cosa i que té importants implicacions per al negoci editorial.
Però, en el fons, el món del llibre no ha canviat tant i gira, com sempre, entorn dels seus veritables protagonistes: els continguts i els autors, és a dir, les idees que contenen els llibres i les persones que els han escrit. [És una mica com el futbol, que per molt que hagen canviat els clubs, transformats en societats anònimes, o la forma de veure els partits, en directe, en retransmissions en obert o pagant, la publicitat en les camisetes i els estadis, al final, el que realment importa són els jugadors i el que passa al terreny de joc].
Molta més expectació que l’e-reader de Sony, genera el pas per la fira d’Umberto Eco, que signa llibres en una tauleta al costat d’on escric aquestes línies, o d’altres noms igualment mediàtics i admirats. Al costat de les vedettes literàries, els actes organitzats pel país invitat, Índia, la presència de petits expositors de tot el món, de repúbliques o emirats que aprofiten per traure el cap, donar-se a conèixer, reivindicar-se culturalment o publicitar els atractius turístics del país. Stands monogràfics sobre els temes més diversos, com la relació entre Darwin i Déu, en l’any del bicentenari del naixement del primer. I una multitud de gent diversa, i vestida de la manera més diversa, de manera formal i informal, amb jaqueta i corbata o en camisa i fins i tot camiseta de cotó, amb bosses de mà, motxilles i els inevitables trolleys on carregar tot el que van espigolant en les seues peregrinacions pels stands.
Gats vells del negoci i passarells que s’hi incorporen per primera vegada. Autors, editors, agents literaris, productors, impressors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, solucionadors informàtics, tots amunt i avall en aquest laberint de stands, sales de seminaris i de descans, cafeteries, botigues... Un microcosmos viu i agitat on es concentra durant tres dies, per a veure i ser vist, el món del llibre i de l’edició.


Antoni Furió