CIUTATS EN FIRA. FRANKFURT

Hi ha ciutats amb nom de llibre. Frankfurt, Guadalajara, Bolonya són noms que sonen indefectiblement a llibres; no en va les dues primeres alberguen les dues fires del ram més importants del món i la tercera és la fira de referència en matèria de literatura infantil i juvenil. Però n’hi ha moltes més: la Buchmesse de Leipzig, el Salon du Livre de París, la London Book Fair, la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, la Book Expo of America --que durant quatre anys seguits se celebrarà a Nova York, encara que en anteriors edicions ha estat itinerant també per Chicago, Washington i Los Angeles--, la trobada anual de la American Library Association, la Fira Internacional del Llibre de Bogotá, la de Tòquio, la Bienal do Livro de Rio de Janeiro, la de Pequín, la de Goteborg i, naturalment Liber, que alterna la seua seu entre Barcelona i Madrid. Hi ha tantes fires en el calendari que un podria passar-se tot l'any viatjant d'un lloc a un altre del planeta, enllaçant una convocatòria després d'una altra. La pàgina web de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya recull gairebé un centenar de fires internacionals, encara que només participa directament en una dotzena d'elles. Les més importants o aquelles altres en les quals Espanya és país convidat d'honor, com ocorre aquest any en Goteborg i Pequín.

A la que mai no se sol fallar és a la de Frankfurt, la veritable meca del llibre a què acudeixen cada any en peregrinació milers d'editors de tot el món. Les estadístiques són literalment fabuloses, estratosfèriques (l'any passat va congregar més de 7.300 expositors de més de cent països, va atreure uns 300.000 visitants, va ser coberta per uns 10.000 periodistes, s’hi van exposar més de 400.000 llibres i s’hi van celebrar, en els cinc dies que va durar, 2.900 actes), i cadascun dels seus vuit pavellons és major, ell solament, que la major de les restants fires internacionals. A Frankfurt cal anar almenys una vegada en la vida, si un es dedica a aquests menesters del llibre i la lectura, però millor, si és possible, tots els anys. Perquè és ací on realment s'escolta bategar al cor de la indústria del llibre, on un penetra en tots els secrets del negoci editorial, des de la producció a la distribució, la comercialització i la venda de drets. Ací es troba un amb grans autors, amb escriptors coneguts i traduïts a les més diverses llengües, llorejats amb el Nobel de literatura o el nom del qual sona de tant en tant per a tan preuat guardó, que es falla precisament coincidint amb la fira; amb editors d’oripell els catàlegs dels quals contenen el millor de la literatura universal; amb els grans grups de comunicació i entreteniment que han anat deglutint les editorials de referència de tota la vida; amb les editorials científiques, tècniques i acadèmiques, de seriositat germànica o holandesa o de caràcter més vistós i informal com les university presses anglosaxones; amb els scouts i agents literaris en funcions d’atalaiadors de best sellers i tractants de drets; amb mags de les noves tecnologies aplicades a l'edició, amb el llibre electrònic i l'e-reader com última atracció de fira (i mai millor dit); amb impressors làser, digitals i sota demanda, des de qualsevol punt del planeta; amb proveïdors de serveis capaços de compondre, maquetar i corregir un text en qualsevol idioma des d'una empresa situada a l'Índia o a Xina a preus imbatibles que conjuguen el baix cost de la mà d'obra amb la diferència horària; amb distribuïdors i revenedors de llibres saldats; amb llibreters grans i petits i bibliotecaris de biblioteques públiques i privades, municipals i universitàries, molt acaronats per la indústria, perquè segueixen sent els grans mediadors entre el llibre i el lector. En fi, una fira populosa i heterogènia que reuneix durant uns quants dies a l'any, generalment en la segona setmana d'octubre, els principals protagonistes del món del llibre, els productors i mercaders d'una mercaderia excepcional, la cultura escrita, de la qual s'han nodrit i es nodreixen les idees, el pensament i la imaginació de la humanitat.

A Frankfurt es ve a treballar, i un es podria passar els cinc dies de fira sense sortir del recinte excepte per a pernoctar en un dels molts i caríssims hotels de què disposa la ciutat. Em consta que durant la resta de l'any els preus solen ser més assequibles, però la demanda concentrada en aquests tres o quatre dies de fira permet triplicar i fins a quadruplicar les tarifes habituals, per a satisfacció del gremi local d'hostaleria. Convé doncs no deixar la reserva d'habitació per a última hora, quan ja només es pot trobar una cabina en algun dels vaixells-hotel atracats en el riu Main, al costat mateix del centre històric, o buscar allotjament en algun petit poble dels voltants, molt ben comunicats tots amb la fira per transport públic (ferrocarril, metro i tramvia), que per altra banda és gratuït per a tots els firers. La veritat és que l'Ajuntament es bolca amb la Buchmesse (“fira del llibre” en alemany), un dels principals signes d’identitat de la ciutat, malgrat els rumors que corren sobre un eventual trasllat a Berlín, la nova capital alemanya, i cal suposar que també una important font d'ingressos econòmics, directes i indirectes.

Però no es pot venir a Frankfurt només a treballar. No es pot venir a Frankfurt i passar-se tot el dia a la fira i continuar treballant després a l'habitació de l'hotel, escodrinyant catàlegs aliens, fullejant manuscrits prometedors o ideant estratègies per al matí següent, o mercadejant títols, autors i xafardeigs en companyia de col·legues d'altres països amb els quals s'ha lligat una complicitat de dècades. És així com han fet la seua fortuna alguns editors famosos i de prestigi, que l'única cosa que han fet ha estat tenir els oïts atents en aquestes reunions festives i informals al lobby o al bar de l'hotel, i contractar els drets d'obres d'eficàcia ja provada en altres països. Uns altres li posen més literatura a l'assumpte i alimenten la llegenda d'editors exquisits i a l’aguait. La veritat és que la vida nocturna a Frankfurt és gairebé tan important com la diürna, i en les festes privades que organitzen les grans editorials -són memorables les de Surkhamp- se segueix treballant amb una copa a la mà, un canapè a l'altra, bona música i, sobretot, bona companyia. Algunes festes són tan liberals que permeten l'entrada fins i tot als editors universitaris espanyols, una fauna encara massa rara per aquests llocs.

Però Frankfurt és molt més que la fira del llibre. I això és el que el visitant ha de descobrir escapant-se unes hores del recinte de la fira o arribant un parell de dies abans. Frankfurt és la capital financera de la Unió Europea, seu del Banc Central Europeu, de la Borsa alemanya i de prop de 400 bancs, inclòs el Banc Federal d'Alemanya; disposa del major aeroport de càrrega del món i el segon més gran d'Europa, després del de Heathrow, a Londres; i també la seua estació de ferrocarril i la seua xarxa de metro són de les més grans del continent. Tot a Frankfurt és superlatiu. Excepte els monuments històrics i el propi teixit urbà, que van ser arrasats pels bombardeigs aeris aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, com va ocórrer també amb Dresden, Berlín, Hamburg i moltes altres capitals alemanyes. De l'antiga i pintoresca ciutat medieval tot just queden uns quants edificis, pràcticament reconstruïts des dels fonaments, com el mateix ajuntament i algun que altre habitatge entorn de la catedral. Tot a Frankfurt és doncs modern, recent, alçat en les dècades posteriors a la guerra, fruit de l'esforç i la voluntat dels seus habitants --naturals i immigrants, que constitueixen una important part del cens-- i de la seua confiança en el futur.

Frankfurt és també, o potser caldria dir abans de res, la ciutat de Goethe. La seua casa natal mereix la visita, com també la Paulskirche, on es va reunir en 1848 el primer parlament alemany, en un país poc donat fins a aleshores a les llibertats parlamentàries, i per descomptat els nombrosos museus que se succeeixen a l'una i l'altra riba del riu, entre ells el Städel, amb una col·lecció de pintura que arrenca des del segle XIV, el de Cinema, el d'Arquitectura, el d'Arts Decoratives i, més cèntric, el Museu d'Art Modern. Un pot també pujar-se a qualsevol de les altes torres que dominen la ciutat i que ofereixen vistes esplèndides (la Maintower, la del Commerzbank o la Messe Turm, la torre de la pròpia fira); visitar la Biblioteca Nacional, la més important d'Alemanya, amb més de 8 milions d'obres; o tafanejar per les nombroses i ben assortides llibreries que apunten per molts dels concorreguts carrers de la ciutat. I és que parlant de Frankfurt, al final resulta inevitable acabar parlant de llibres.

Antoni Furió